20 de nov. 2013

ENIGMA

                                               

La noia plora, plora desconsoladament, el seu home l’abraça molt fort, amb tot el seu amor, però ella està desesperada. Estan enterrant la seva mare i en aquest moment estan baixant el taüt on reposa el seu pare des de ja fa anys, tot i que són fantasies, tan ella com el seu germà han decidit posar-los junts, vés a saber que hi pot haver de veritat en que un i l’altre es faran companyia per sempre més.

La noia, tremolosa, es sent incapaç de poder seguir veient l’escena, no suportaria veure que podia haver quedat del seu pare, del seu ídol!

El seu marit se l’emporta més enllà, però això no priva de que al cap d’uns moments senti la veu del seu germà fent menció de com estan encara els restes i com es manté també el blau d’aquella corbata, per la que sempre havia tingut preferència i per això va ser la que va marxar amb ell.

S’ha acabat la cerimònia, uns i altres s’acomiaden, repeteixen el condol als dos germans i tothom va marxant cap a casa seva.

Passen els anys, a la seva llar hi regna l’amor i la bona harmonia però, com en totes les cases, sempre hi ha moments de petites discussions. El fet és que avui ha sigut més forta que altres vegades.

La noia ha de prendre una decisió molt important sobre el tema que els ha portat a fer un plantejament molt seriós, per poder arribar a un acord o altre. Decideix anar cap al menjador per seure, asserenar-se i poder pensar amb calma quina hauria de ser la seva resposta.

Va caminant pel passadís indecisa, es sent sola, no pot recórrer a ningú per ajudar-la. Camina de pressa, obre la porta i al encendre el llum, queda esglaiada: a la butaca on ella seu normalment, hi veu un reflex: un esquelet amb corbata blava, la corbata del seu pare...

Han sigut uns fragments de segon, no sap que hi pot haver de veritat, el que sí és   que ha notat una pau interior i una seguretat total per respondre al seu marit.

Pot ser cert?

                                                          


9 comentaris:

  1. Fins on pot arribar la imaginació d'una persona en un moment d'indecisió?

    Petita narrativa presentada al Concurs de Microrelats ARC a la RADIO 2013-2014
    "COLORS"
    Tema pel novembre:
    VERMELL = Relats de terror

    ResponElimina
  2. Aiiii quina angunia!!![Ofensiu]
    Annalls | 20-11-2013 | Valoració: 10
    Gemma has tocat un tema que malgrat l'edat , em fa semblant a un infant ! Intentava imaginar com series "les restes " al cap de dos anys!!
    M'agrada pensar que potser al capdavall tot té un sentit, però no tinc ganes de veure esquelets amb corbates !
    L'idea es bona , normalment hauríem dit que va veure al seu pare... però així fa més por.
    Que tinguis sort en el concurs.

    Anna

    ResponElimina
  3. Amb el que m'agrada el color blau![Ofensiu]
    edgarcotes | 20-11-2013 | Valoració: 10
    Ara no em facis agafar cangueli eh! Un bon relat estremidor, que ningun de nosaltres de ben segur voldríem patir. Felicitats pel relat! I sort en el concurs!
    Una abraçada,
    Edgar

    ResponElimina
  4. És cert amb llibertat.[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 21-11-2013 | Valoració: 10
    Un relat molt sensible.... per mi....
    La nostra imaginació és molt enriquidora... en dimensió de llibertat. No com un esclavatge. Enhorabona, Gemma.

    ResponElimina
  5. A voltes[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-11-2013
    la imaginació ens juga males passades: Un esquelet i amb corbata! Esgarrifos!
    Però pot fer reaccionar la protagonista i trobar una solució al seu problema.
    Molt bon relat, Gemma.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Esquelet elegant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-11-2013 | Valoració: 10
    Redéu, agafaré un infart llegint relats així! Sort que el final és elegant. Un esquelet amb corbata blava fa patxoca. Millor. Sigui com sigui, he patit llegint el teu relat, m'has fet pensar en Allan Poe, que parla molt de morts, cementiris i esquelets. Una abraçada Gemma.

    Aleix

    ResponElimina
  7. Tensió[Ofensiu]
    L'Home Fosc | 22-11-2013
    has mantingut el nivell de tensió durant tot el relat i l'has conduit molt bé fins a la imatge de l'esquelet, i més enllà ja era d'afegitó, necessari, però la tensió l'has deixat en un nivell molt alt.

    Felicitats Gemma!

    ResponElimina
  8. Hi han dos ritmes[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 27-11-2013
    en aquest relat: el primer crea tensió i et porta de la mà fins a l'esquelet, el segón et deixa anar i fa que et relaxis i miris les cose d'una altra manera.

    Ben trobat, podria ser un relat de fantasmes victorià, d'aquells que inquieten sense fer por, però et fan mirar de reull a les ombres.

    ResponElimina
  9. La corbata blava[Ofensiu]
    Pinya de rosa | 28-11-2013 | Valoració: 10
    La corbata blava és per a mi un símbol de serenitat, encara que penji d'un esquelet, que alhora simbolitza un momenbt de canvi. Una abraçada. M'ha agradat molt.

    Pinya de rosa

    ResponElimina