10 de des. 2013

EL MIRACLE DEL NADAL




 Arriba el capvespre
els tres pastors estan rendits,
la jornada ha sigut llarga
però el ramat ja està recollit.
Tenen gana, fred i son,
no es qüestió de perdre temps!
L’un, encén una fogata,
l’altre, treu la cansalada,
l’altre, treu un tros de pa
i la bota que no falti
per acompanyar el sopar!
Amb la panxa ja ben plena,
jeuen tots tres prop del foc.
Les flassades els cobreixen
la nit serà llarga i freda,
la son, els va vencent poc a poc...


Tot d’una, una gran claror
els desperta amb esglai,
tots tres miren cap el cel
veuen baixar un ser estrany.
Se’l miren embadalits,
mai havien vist res igual
sembla talment un àngel,
quina bellesa,
quin goig fa de contemplar.
Es va apropant lentament
els tres pastors, incrèduls,
veuen unes ales desplegar.
Sense saber ni com
cauen de genolls a terra,
mentre una veu molt suau
els hi diu a cau d’orella:
“Ha nascut el Deu infant”


 Un cor de veus celestials
entonen un cant de glòria,
i el ressò de les muntanyes
espargeix son cant de joia.


 A l’establia, Jesús és nat
la Verge Maria
contempla l’Infant.
Cobert entre palles
reposa al bressol,
el bou i la mula
li donen calor.
Josep, amatent,
procura per ells,
la nit és molt freda
fa falta escalfor.
No tenen menjar,
ningú els ha acollit
la nit és ben negra
haurà d’esperar.
Amb la claror de l’alba
                                                        potser algú trobarà
que el vulgui ajudar.


El cant dels àngels
desvetlla a tothom,
uns i altres s’afanyen
per veure l’Infant.
Tots porten presents
per fer-li els honors,
segueixen l’Estrella
que ha sortit al cel.
Segueixen el camí
que els hi va portant,
l’Estrella d’Orient
il·lumina el món.
Els Reis es preparen
no hi volen faltar,
l’or, l’encens i la mirra
serà el seu regal.


 Els àngels de la glòria
segueixen cantant,
anunciant al món
el naixement de l’Infant.


 Ara és a nosaltres
a qui ens va arribant,
però som incapaços
d’entendre el seu cant.
La nit ens envolta
el camí és fosc,
odi, lluita i guerra
s’estenen poc a poc.
Fam, pobresa, por,
malviure de molts,
ningú els acull
quan ho perden tot.
En una establia
més d’un anirà,
com Jesús Infant
quan al món arribà.


No venen pastors
a portar presents,
no venen els Reis
amb el seu encens.
Ni l’or ni la mirra
ens poden portar,
l’Estrella d’Orient
ja no els il·luminarà.
Els que ho tenen tot
no tenen cap por,
no cal amoïnar-se
ells van ben servits.
Pels que passen gana
no els hi cal patir,
no tenen cap gest
per grans ni petits.


Els àngels de la Glòria
canten tristament,
la pau entre els homes
ja no hi és present.


Nadal és aquí
però sense el miracle,
ens toca patir
no es compleix l’oracle...





           Nadal 2013                                                                    Gemma Matas

1 comentari: