27 de gen. 2013

ARRIBAR AL LÍMIT


                                                                  
 AUTOBIOGRÀFIC D’AQUEST MATEIX MATÍ

El contenidor d’escombreries és buit,
acaba de passar el camió de recollida.
Cadascú ha llençat les seves deixalles,
no hi ha brutícia a casa.
Jo també porto la bossa,
tot i que és de casa meva,
no deixa de ser fastigosa,
és brutícia, porqueria, fa pudor!
Arribo al contenidor i obro la tapa
I... em retiro esglaiada!
M’enfoquen uns ulls, veig una cara,
veig un noi jove, prim i atlètic,
un noi de pell fosca, no desconegut.
L’he vist moltes vegades rondant per allà,
sempre a l’aguait de l’última bossa que es llença.
Em diu unes paraules: “tire, tire”
i jo, encara plena d’ensurt,
aixeco la ma i faig el que em diu,
llenço la bossa plena de brutícia, pudorosa...
Aquell noi es torna a amagar,
suposo que regirarà, a veure que hi troba.
Recuperada de l’ensurt, segueixo caminant,
vaig a comprar, vaig a comprar menjar,
en quedaran les deixalles... i les tornaré a llençar.
Si torno a trobar aquell noi altra vegada dintre,
no crec que tingui un ensurt,
tindré una gran tristesa...
Com es pot viure així?
fins on arriba la gana, fins on arriba el sentit?
HA ARRIBAT AL LÍMIT!
Jo... llenço brutícia amb fàstic,
no vull pudor a casa.
Ell... recull les deixalles,
no té escrúpols,
la seva fam els supera!



Gemma Matas

Experiència totalment real, viscuda per mi mateixa.
Un fet molt trist i inoblidable.
25 gener 2013 

25 comentaris:

  1. Gemma de la Rosa
    26 de gen. (Fa 1 dia)

    per a usuari
    Molt be. M'agrada.
    Trobo que cada cop escrius millor...

    El 26/01/2013 0:56, "Gemma Matas Gustems" va escriure:

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gemma Matas Gustems
      26 de gen. (Fa 12 dies)

      per a Gemma
      Carai, moltes gràcies guapa!

      Suprimeix
  2. rosa ayala
    23.33 (Fa 22 hores)

    per a usuari
    anglès
    català Tradueix el missatge
    Desactiva per a: anglès
    que horror, DIOS a donde hemos llegado, sento que te hagis trubat amb aquesta situaçió

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gemma Matas Gustems
      26 de gen. (Fa 12 dies)

      per a rosa
      Molt penós per malauradament molt real!
      Una abraçada.
      Gemma

      Suprimeix
  3. Neus Gassol Duch
    0.43 (Fa 21 hores)

    per a usuari
    Gemma, crec que es una realitat molt punyent i que el retrato que en fas es perfecte. Per cert, La Vanguardia d'avui també en parla d'aquest tema

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gemma Matas Gustems
      27 de gen. (Fa 11 dies)

      per a Neus
      Té de dir que em va afectar trobar-me en una situació com aquesta. És molt trist veure algú que ja no deu saber que fer ni a que recórrer per poder tirar endavant. Aquest noi, igual que molts altres avui en dia, viu de la misèria, de si troba uns cartrons, un article qualsevol que li sembli vendible i fins i tot, alguna cosa per menjar quan li apreta la gana, el que sigui, lluita per sobreviure i no es mereix passar un veritable martiri dia rere dia, amb un horitzó tan negre al davant.
      Malaguanyat el menjar que es llença. Quantes vegades unes sobres, amb una mica d'imaginació, et poden resoldre un àpat com acompanyament o fins i tot, com al plat a posar a taula aquell dia.
      Una de les coses més importants que crec que s'ha de fer en el moment que eduques a una criatura, és poc a poc fer-li entendre les coses bàsiques, com aquesta de no llençar el menjar. No cal posar-li exemples recargolats que li siguin difícils d'entendre, però sí petites reflexions, a partir dels contes, dels amiguets de l'escola, de persones que demanen almoina, del que sigui, però que ho vagin aprenent i intentar que no caiguin en el error d'anar "de sobrats".

      Suprimeix
  4. Realitat a prop[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-01-2013 | Valoració: 10
    Un relat real i que colpeix molt dins meu, com tu molt bé descrius.
    Ens toca viure uns temps forts. Gràcies pel teu Relat.

    ResponSuprimeix
  5. Realment colpidor ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 27-01-2013
    Recordo una vegada que , dinant en un restaurant , un cambrer sudamericà ens comentava esfereit la quantitat de menjar que llençavem els espanyols .
    Imagino que a una persona d'una sensibilitat com la teva , aquesta experiència havia de fer-li molt de mal.
    Bon relat, estimada Gemma.
    Un petò .

    ResponSuprimeix
  6. És molt colpidor[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 27-01-2013

    Avui en dia, són moltes les persones que passen gana, però quan veus un cas com aquest, et cau l'ànima als peus!

    Gemma

    ResponSuprimeix
  7. Un relat molt trist, un relat que no hauria d'existir si la vida no fos tan dura.

    Fa uns dos anys, als afores d'un poble, vaig veure un contenidor bolcat i obert; dins hi havia una noia, vivia allà.

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que diferent seria el món i la vida dels humans, si tots plegats fóssim una mica més conscients de que vol dir la paraula solidaritat i aprenguéssim a ser menys egoistes, pensant sempre en qui és el més fort, en tenir més que els altres i en anar destrossant el món cara al interès propi.

      Moltes gràcies pel teu comentari i per obrir comunicació entre l'una i l'altra.

      Una abraçada

      Suprimeix
  8. gloria garcia
    23.32 (Fa 11 hores)

    per a usuari
    Ja tens raó i fa pensar el poc que valorem les necessitats dels que ens envolten.
    Una bona reflexió! gràcies.
    una abraçada

    Gloria

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gemma Matas Gustems
      30 de gen. (Fa 8 dies)

      per a gloria
      Moltes gràcies Gloria.

      Et puc assegurar que estic encantada!

      I aquest any no sé que faré, però l'any passat (2012), vaig guanyar 8 premis!!!


      El 30 de gener de 2013 22.38, gloria garcia ha escrit:

      Suprimeix
  9. és així de trist gemma, no sé pas quina mena de societat som però en algunes coses ens falta molt per millorar , mooolt !!
    salutacions !
    joan

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan.
      Casos com aquest t’omplen de tristesa i de ràbia.
      Es terrible veure el dia a dia que ha de viure aquest noi i tants i tants d’altres que formen part de les nostres vides quotidianes, quan hi ha tants maleïts personatges arreu de qualsevol país, inhumans per naturalesa i que la seva bandera és la crueltat, “perquè patir pels altres si a mi no em falta de rés i visc la mar de bé”. La indiferència que tenen a tot i a tothom, no es pot mesurar amb paraules!!!

      Suprimeix
  10. El teu relat m'ha esglaiat,[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-02-2013 | Valoració: 10
    no pas perquè el que reflecteixes no sigui una imatge corrent en el àmbit en el que ens movem a la ciutat, sinó perquè m'has fet adonar del que realment significa. La brutícia, la pudor, les deixalles que ens fan tanta angúnia a casa, són el pa del pobre que no té per menjar. Estem en un món completament boig. Tanta corrupció en les altes esferes de la política i dels privilegiats i tanta misèria en alguns sectors deprimits.
    Et diré la veritat. Mai no hagués cregut que viuria per a veure el que està passant en aquest país.
    El teu poema de denúncia és una aportació a la consciència de tots plegats, però, especialment, ho hauria de ser de les classes dirigents.
    Salutacions

    ResponSuprimeix
  11. Montserrat esteve subirana
    4 de febr. (Fa 3 dies)

    per a usuari
    molt be Gemma !!!
    Montserrat

    ResponSuprimeix
  12. Lluís Subirana
    31 de gen. (Fa 7 dies)

    per a usuari
    Gràcies, en el dos casos un tema molt oportú i d'actualitat. Interessant il·lustració.
    Felicitats per la difusió que aconsegueixes. Endavant!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gemma Matas Gustems
      31 de gen. (Fa 7 dies)

      per a Lluís
      Moltes gràcies Lluís!

      Suprimeix
  13. PEPITA VIDAL VILA
    30 de gen. (Fa 8 dies)

    per a usuari
    Hola Gemma: Què bonic que és el poema i quina tristesa que m'ha fet.
    Et Felicito!!!.
    Petons
    Pepita.

    El 29 de gener de 2013 22.02, Gemma Matas Gustems ha escrit:

    ResponSuprimeix
  14. Montserrat esteve subirana
    29 de gen. (Fa 9 dies)

    per a usuari
    Caram Gemma, aquest conte no es un conte normal, fa tremolar !!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gemma Matas Gustems
      29 de gen. (Fa 9 dies)

      per a Montserrat
      Tens raó Montserrat, imagine't lo que deu de tremolar aquest pobre noi!

      Suprimeix

  15. PUBLICACIÓ DIGITAL

    Publicat per TINETbiblioteca de la Diputació de Tarragona

    29 gener 2013

    ResponSuprimeix
  16. Revista LO CÀNTICH[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 03-04-2013

    Aquest relat ha sortit publicat a la revista LO CÀNTICH d'aquest trimestre que s'anomena ANTÍTESI, 2013, la número 18.

    L'acompanya una il·lustració molt encertada de 'Teo' Alfons.

    Amb el meu agraïment més sincer.

    Gemma

    ResponSuprimeix
  17. Un oblit per part meva[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 03-04-2013

    La il·lustració que acompanya aquest relat és "LA NECESSITAT" de 'Teo' Alfons.

    Al publicar el comentari, no he fet constar quin era el seu nom.

    Gemma

    ResponSuprimeix