12 de març 2012

LES PETITES COSES QUE NO SABEM VALORAR


Aquest matí, després d’haver estat jugant una bona estona pel Parc Catalunya amb els meus nets, ja s’ha anat fent l’hora de dinar i cadascú ha marxat cap a casa seva, l’Oriol amb els seus pares i la Itziar amb mi.
Abans d’acomiadar-nos, hem decidit acompanyar-los un trosset, fins a la part del llac on s’hi recullen els ànecs i els cignes esperant rebre un trosset de pa, mentre descansen de passejar amunt i avall per sobre de l’aigua fent les seves travessies.
Poc abans d’arribar-hi, la Itziar s’ha posat a córrer per anar a recollir una ploma blanca molt llarga que ha vist a terra, a la vora de l’aigua, que el vent hi hauria portat despresa del plomatge d’algun dels cignes.
Quan ja la tenia a la ma s’aixecat i amb molta cura s’ha apropat a l’aigua per “rentar-la” bé,  ja que segons li ha semblat veure, estava bruta.
Tot el camí de tornada cap a casa la portat agafada a la maneta. De tant en tant, em deia que m’ajupis per acaronar-me la cara i el cabell i desprès s’ho feia ella mateixa.
Veient a la nena lo bé que s’ho estava passant amb aquella ploma blanca penso, perquè els adults procurem no trancar-nos tant el cap amb coses que de vegades no tenen ni solta ni volta, sinó només fer-nos passar una estona malhumorats i fins i tot molestos o enfadats amb algú i no aprenem una mica dels infants i de la quantitat de coses que s’arriben a inventar i que s’ho passen la mar de bé jugant, amb aquella carona d’alegria, mentre ens ensenyen i ens expliquen “els èxits” aconseguits? – també hem de reconèixer que això no dura gaires anys, però mentre són petits i encara estan plens d’innocència, és la millor edat en que ens poden oferir aquestes lliçons de petites coses que tant se’ns escapen i que no les valorem perquè ni tant siquiera ens en adonem de que les tenim al davant, ja que absorts en altres pensaments,  hem deixat escapar aquell moment màgic i s’ha perdut en el no rés...
Que important és per un petitó collir una floreta i portar-la a la mare o a l’avia o a qui  consideri que li ha de regalar! Hem de saber veure i entendre el valor d’aquell moment, tant pel nen quan la cull pensant en qui l’ha de rebre com per qui la rep pensant en qui li ha regalat i amb la il·lusió que li ha fet portar-l’hi...
Hem de saber veure i viure les petites coses, no tenen preu!
Per descomptat, la ploma blanca i molt llarga del cigne està a la habitació, prop de la nena.

                                                                                                                                           
                                                                                                                                       Gemma Matas

15 comentaris:

  1. val la pena gaudir de qualsevol detallet que ens pugui fer somriure...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 12-03-2012

    És un conte molt curtet dedicat a tots els que volem creure en al innocència i en que la vida encara ens anirà donant molts bons moments...

    Gemma

    ResponSuprimeix
  2. Em sembla bé. Es tracta d’un petit text costumista escrit en temps de massa tensions...

    Joan Brunet i Mauri
    Major, 128, 1r. 08208 Sabadell
    Blog personal: blogs.cperc.net/jbrunet

    ResponSuprimeix
  3. El 12 de març de 2012 9:44, Teresa Serramia ha escrit:


    que bé descrius l'art de ser feliç..., gemma..

    molt bé....Endavant, guapa!!!

    ResponSuprimeix
  4. Bonic escrit ...[Ofensiu]
    free sound | 12-03-2012 | Valoració: 10
    ...i gràcies per les teves paraules tan amables.
    M’agrada aquest: “Hem de saber veure i viure les petites coses, no tenen preu!”...la vida és una successió d’infinites precioses i petites coses.
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  5. Gemma de la Rosa gemmadlrm@gmail.com
    12:57 (Fa 7 minuts)

    per a usuari
    està molt bé!

    ResponSuprimeix
  6. margarita perez costa margaperezcosta@yahoo.es
    20:16 (Fa 4 hores)

    per a usuari
    molt maco
    gràcies
    marga

    ResponSuprimeix
  7. Hola Gemma !!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-03-2012 | Valoració: 10
    Després de quasi una setmana sense ordinador avui he vist el teu últim comentari.
    M'ha encantat aquest relat tan tendre i haig de donar-te la raó. Qui no sap valorar els petits detalls no sap el que es perd.
    Una cosa : A Relats hi ha relataires dels quals podras aprendre molt més que de mi. Jo sóc una aprenenta més.
    Una forta abraçada , benvolguda Gemma !

    Nonna

    ResponSuprimeix
  8. Els moments màgics,[Ofensiu]
    Xunxi | 12-03-2012 | Valoració: 10


    Vet aquí el secret, jo soc una enamorada d’aquets moments, a voltes la meva filla em diu: mare estàs boja sembles una nena petita, i realment son els moments màgics els que li donen sentit a la vida, el ballar en un moment inesperat, el riure de no rés, agafar un còdol del riu o del mar i guardar-lo com un tresor.
    El teu relat, ens porta als moments màgics, i per això Marta una forta abraçada, a mi m’ha encantat, molt bonic, gracies per enviar-nos el teu recordatori i fer que tots en preguem mes consciencia. Un peto
    Consciencia

    ResponSuprimeix
  9. Neus Gassol Duch
    0:23 (Fa 20 minuts)

    per a usuari
    Està molt be. Crec que ja en el N.T. es deia "viu la joia de les coses petites"
    Per cert, ja que vols el meu punt crìtic, et diré que no se si en català es diu "ni siquiera"
    Bona nit.

    ResponSuprimeix
  10. Petites coses, petits plaers[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-03-2012
    I tant que m’ha agradat, Gemma!
    Crec que tens tota la raó fent la reflexió que ofereixes, a partir de l’experiència amb la teva neta i l’observació del seu comportament.

    Sovint els adults vivim una vida tan apressada que anem fent portats per les urgències més o menys aparents, i les prioritats que ens imposen i ens deixem imposar, i mica a mica ens anem allunyant de les petites coses que ens proporcionen petits plaers, fins i tot gratuïts i assequibles qualsevol dia de la setmana o qualsevol moment del dia, o d’altres al nostre abast a poc que ens movem... i acabem pensant o actuant com si penséssim que només les grans coses són importants, que només les grans possessions ens faran feliços.
    I transmetem aquesta creença als infants, que sovint tenen prou amb la nostra companyia, o amb la nostra atenció, ... o amb una ploma blanca!

    T’envio una abraçada molt llarga,
    Unaquimera

    ResponSuprimeix
  11. Doncs sí,...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-03-2012 | Valoració: 10
    ...la poesia és al principi molt rabiosa per pura necessitat.

    Sobre això de viure humiliat i amb molta impotència en podria escriure un llibre, com aquell qui diu, de fet són coses indigeribles, però que han anat minvant a poc a poc amb el temps.


    Sergi

    ResponSuprimeix
  12. Tens tota la raó[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-03-2012 | Valoració: 10
    Les coses més senzilles poden donar uns moments eterns de felicitat si ens deixem embriagar, com tu apuntes que hauríem de fer-ho, pels petits detalls que en realitat són enormes, dels nens i les nenes.

    Però jo crec que potencialment duem un nen a dins, jo hi crec, en això.


    Sergi

    ResponSuprimeix
  13. cert tot el que dius gemma[Ofensiu]
    joandemataro | 14-03-2012 | Valoració: 10
    ho has expressat molt clarament i no cal dir res més
    jo hi estic d'acord, les petites coses no les valorem i sovint són les més importants i valuoses

    gràcies per comentar, tens raó que el meu poema últim és molt negatiu però està fet amb aquesta intenció, la de fer reaccionar el lector( i el primer jo) i revelar-se i dir: ep, que també hi ha moltes coses bones a la vida !!!

    abraçades
    joan

    ResponSuprimeix
  14. el més preciós record[Ofensiu]
    bloodymaruja | 14-03-2012 | Valoració: 10
    Aquella ploma blanca recollida per la teva néta és més valuosa que totes les joies del món, i la teva sensibilitat al sentir-ho així i saber-ho expressar és meravellosa, Gemma.
    Jo també tinc dos néts petitons i guardo les pedres i fulles que arrepleguen com tresors.
    Gràcies per comentar el meu relat, amiga.. Jo també et vaig llegint en aquest meravellós lloc que tenim per a comunicar-nos i expressar els nostres sentiments.

    ResponSuprimeix
  15. Publicació digital[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 30-04-2012

    Publicat per TINETbiblioteca de la Diputació Tarragona el 12-3-2012

    ResponSuprimeix