24 de des. 2012

EL PETIT PAÍS i el país veí


Hi havia una vegada un Petit País -en dimensió, tot i que no sempre havia sigut així- Amb el temps, de fet, a base de segles, un va retallar per aquí, l’altre per allà, l’altre per més amunt i l’altre per més avall. El fet és que un país veí, necessitava espai per poder “respirar”  millor i satisfer la seva pròpia vanitat i poc a poc i sempre utilitzant la “valentia” de les armes i l’engany, va anar fent-se amb el territori del Petit País, fins a incloure’l dintre de la seva geografia.
Però vet aquí que el Petit País, havia sigut molt important, abans de que comencessin les maquinacions d’uns i d’altres, per tal, tenia una llarga història dintre de la humanitat, unes arrels molt profundes i era molt ric en saviesa, amb cultura i amb molt més i per descomptat, també tenia la seva pròpia llengua.
El Petit País, ha passat molts anys de submissió al país veí i en conseqüència, el citat Petit País,  encara no s’ha pogut lliurar de l’ambició de poder del ja comentat país veí.
Així va ser com el país veí, va anar creixent i creixent, fins inflar-se com un globus i per tal, igual que un globus ple d’aire, poc a poc s’anava desinflant i necessitava anar bufant a mida que anava perdent força, per mantenir-se enlaire i llavors, va necessitar aplicar una altra estratègia: res d’armes, atacaria la cultura, ja que la història no la podia canviar.
I vet aquí que el país veí, mogut per l’arrogància i altres dèries, decidí atacar al Petit País en un punt que sabia que li faria molt de mal: intentar trobar un impediment de caire major,  aconseguir que no arribés a saber utilitzar correctament la seva pròpia llengua i decidí que la millor manera era fer-ho a partir de l’escola.  El país veí, només volia que es parlés amb el seu idioma.
Fins aquí arribava la seva pretensió, però no la del Petit País, que tot i que li havien anat arrencant part de les seves entranyes territorials, sempre havia sigut un lluitador i no pensava cedir en el fet de perdre les seves pròpies lleis, la seva  cultura i la seva llengua. Decidí  obtenir la seva independència i mantenir la seva pròpia identitat!
L’enveja segueix corrompent al país veí i enlloc de voler adonar-se de l’important que és dominar bé els diversos idiomes peninsulars, apart d’altres llengües estrangeres, enlloc de voler ampliar la seva cultura i no haver d’anar sempre amb traductors, fins i tot dintre “del seu territori”, es tanquen en banda i intenten construir un mur de contenció que encercli al Petit País, petit sí, però com ja hem dit, gran lluitador.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, el país veí, potser no en sortirà escaldat,  perquè? Home...  IMPOSARÀ AUTORITAT!!!
                                                                                            

                                                                                          Gemma Matas