12 de nov. 2012

El MERAVELLÓS MÓN POC CONEGUT I APRECIAT DE LES MANUALITATS


Sóc  al balcó de casa meva, mirant distretament el carrer, ja quasi em disposo a entrar al menjador quan  la meva mirada topa amb la finestra de la Núria, ja il·luminada. El dia s’ha escurçat i la llum del carrer no li és suficient per anar fent les seves manualitats.

És una noia molt treballadora. Sempre la veus amb petits retalls de roba a les mans, donant diferents formes a dissenys imaginats per ella mateixa. Aixeca el cap i al veure que l’estic mirant, em saluda i em fa senyal de comiat: decideix baixar la persiana i quedar en més intimitat.

Jo també decideixo entrar. Passo al menjador, tanco la porta del balcó i baixo la persiana. Faig com la Núria, prefereixo quedar també en l’ intimitat, un cop encesa la llum.

Segueixo pensant en ella i en la seva feina. La conec bé ja que tenim amistat i més d’una vegada he estat a casa seva, això sí, procurant no entretenir-la: el seu temps és or!

Sento la veu de la mare que em crida,

-Roser, ja has anat a comprar el paquet de folis que et falten per poder imprimir el treball que has de presentar?

-No mare, responc amb poca decisió, ara hi aniré.

-No triguis gaire, es va fent fosc i comença a fresquejar, apart de que et veuràs obligada a quedar-te fins tard a la nit, si vols acabar la feina i poder-ho presentar tot demà al matí.

-Cert, ara mateix hi vaig!

Agafo diners, les claus i el mòbil i me’n vaig cap a la llibreria amb desgana.

Travesso el carrer i quan passo per davant de casa la Núria, decideixo picar el timbre i entrar un momentet, si no li es inconvenient.

Em rep contenta i després de saludar-nos i parlar un momentet, m’ensenya tot el reguitzell de mostretes que està preparant cara les festes de Nadal. Em quedo sorpresa al veure fins on arriba la seva imaginació!

Va posant les cosetes damunt la seva taula de treball. Hi pots trobar de tot i si hi trobes a faltar alguna cosa concreta que t’interessi, no cal amoïnar-se, ella ho farà al teu gust i apart ho afegirà al gran sortit de manualitats que no para d’inventar-se.

Em criden l’atenció les bossetes d’olor petitones i desconegudes per mi fins llavors. Em diu que l’any anterior les havia fet d’una mida més gran però que en aquest nou mostrari, prefereix que serveixin com a clauers i per això tenen aquell format.

A partir d’aquí, m’ensenya agulles de pit de feltre, cosides de moltes maneres diferents i decorades en concordança, se les veu informals i molt originals, crec que en compraré alguna.

En veig unes altres, de dissenys més acurats, en color negre i plenes de brillantets, que són una passada, vesteixen moltíssim, és qüestió de pensar, em venen tots els regalets de Nadal i té coses precioses. El meu capital és limitat però la Nuria, apart de treballar molt bé, fa uns preus veritablement sorprenents.

He vist samarretes decorades a ma, partint de dibuixos de tot tipus i pintades finament amb pinzell. Fins i tot, alguna bossa de ma de disseny original, molt complerta i ben acabada per dins, feta amb roba setinada i decorada amb flors, amb papallones, amb el que sigui, colorejats en tonalitats molt vives o delicades, segons el motiu, es fantàstic!

La Núria somriu, com sempre, apart de treballadora és molt simpàtica i em diu que no tot es fet d’ella. En aquest moment té molta feina i l’ajuda la seva mare, ella no dóna l’abast per tot. Està passant un bona temporada d’encàrrecs i la seva butxaca comença a sonar una mica, per això la seva mare li aporta el seu ajut.

Veig que també va ampliant diversos models de coses infantils: bossetes decorades amb aplicats per portar el berenar, motxilles, bossetes pels llapis i d’altres, així com també bossetes per maquillatge, bossetes de diverses formes, per complement de les bosses de ma de les senyores, molt pràctiques a l’hora de portar coses útils però no necessariament visibles, etc. He perdut el compte de tot el que hi arriba a haver estès.

M’acomiado pensant que es va fent tard i me’n vaig cap a la porta, tot i que li dic que ja quedarem perquè he de fer molts detallets a amics i familiars i no tinc gaire capital.

La Núria m’assegura que em podrà ajudar a complir amb tots els compromisos per poc preu, però que sobretot li demani amb temps. La seva feina cada cop és més coneguda al barri i el boca a boca fa que molta gent en parli i se li acumulin les comandes. Ella és molt complidora i el seu primer manament és no fallar a ningú.

Surto al carrer i vaig a buscar el meu paquet de folis. Sense ni adonar-me’n, hi vaig amb un altre ànim, l’energia que desprèn aquella noia, es encomanadissa. Miraré d’arribar a casa de seguida i així que hagi sopat, començaré la llista de les persones a les que vull fer regal. Si li dono aviat, encara podré escollir al meu gust. Fet això, procuraré complir amb els deures de l’ Institut!


                                                                                    
Gemma Matas

                                                                     7-11-2012






12 comentaris:

  1. El món petit[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-11-2012 | Valoració: 10
    El món petit o el petit món de la Núria, aquest gran motor de vreativitat de tantes Núries com hi ha. Felicitats per a totes elles, per a tu per a reflectir-ho, per a descriure-ho tan bellament i fer-nos adonar de les petites grans coses que ens envolten i, sobretot, de la satisfacció personal que podem aconseguir amb allò que ens agrada, res més. Una abraçada Gemma.

    Aleix

    ResponSuprimeix
  2. Opinio personal[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 09-11-2012

    Després d'haver llegit la teva resposta Aleix, opino exactament igual que tu.
    Quan vols fer un detall, no cal gastar-te dinerals, el sol fet de pensar en oferir alguna cosa a una persona, ja és perquè hi tens una simpatia, una amistat o simplement un petit compromís de qualsevol caire i et fa il·lusió correspondre.
    Moltes vegades, ens trenquem el cap pensant en que li podria agradar i ni atinem en que podem fer alguna coseta nosaltres mateixos que encara queda molt més personal.
    Llavors és el moment de conèixer persones que si dediquin com és el cas de la, Núria, millor dit, de la Esther, Núria és el nom fictici que li he donat a la narrativa.
    Aquesta noia, a mi m'ha solucionat moltes vegades aquesta qüestió. En el meu cas, m'agrada fer cosetes d'aquestes i regalar-les a les meves amistats, familiars, etc. però no tinc temps per posar-mi, m'hes impossible. Llavors, recorro a ella.
    Té la seva WEB, obro i miro que ofereix com a repertori i si no trobo rés prou interessant, la vaig a veure i li exposo que és el que m'agradaria que em fes.
    Aquest any mateix, per detallet de Nadal, he comprat alguna d'aquestes coses que menciono en el relat només per 2 o 3€ cada article. Puc oferir un petit detall a tots els meus, juntament amb el poema de felicitació que escriuré per Nadal i crec que agradarà a tots plegats, igual que vaig fer l'any passat amb un altre objecte.
    Apart, persones creatives com ella, que en aquests moments no tenen feina, van vivint creant i venent diverses coses que han sortit de la seva pròpia imaginació.
    En aquests moments, m'està fent LA LLUNA de l'Oriol que parlo en el proper escrit meu que RC suposo que penjarà aviat, i no només "la lluna", també m'il·lustra l'escrit que li regalaré al nen un cop l'haguem passat per Photo shop.
    O sigui, jo quedo encantada i ella també. Apart de l'imaginació i la feina que hi està dedicant, rebrà uns diners a canvi que li aniran molt bé per la seva economia.

    Moltes gràcies de la teva resposta Aleix.

    Gemma

    ResponSuprimeix
  3. Hi ha una dita castellana :[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-11-2012
    "El hambre aguza el ingenio " És el cas de la Núria i de moltes altres Núries que en temps de crisi agusen la seva ment i fan , per pocs diners , vertaderes meravelles.
    Saps que envejo la teva facilitat de paraula ?El teu relat és amè i alliçonador.

    Una forta abraçada , Gemma !

    ResponSuprimeix
  4. Hola colla,

    Us passo aquest penúltim relat amb doble intenció. La primera, perquè és una satisfacció per mi poder-vos-ho enviar i que ho llegiu i l'altre, perquè el que hi explico és totalment real.

    Aquesta noia, l'Esther, a qui li he dedicat el relat, té unes mans i enginy fantàstic per les manualitats i et pot muntar al teu gust cosetes com les que descric per no més de 2 o 3€.

    Jo li he comprat diverses coses cara a detallets pel Nadal i estic molt contenta de com ho fa, fins i tot, il·lustra contes.

    Com us podeu imaginar, la doble intenció és que si creieu que podeu trobar alguna cosa al vostre gust, per quedar bé i per poc preu, té una web que us puc passar i podeu veure diverses coses que ha anat fent i venent.

    Tal com diu el títol de l'escrit, el món de les manualitats és immens i no del tot conegut!

    Fins al vespre companys.

    ResponSuprimeix
  5. Hola Esther,

    Et reenvio aquest mail que he enviat a tota la Coral i amics en general, unes 50-60 adreces.

    Passa'm la teva WEB sisplau. A lo millor ningú diu res però, mai se sap, no creus?

    Ja estan acostumats a rebre i llegir els meus relats, suposo que amb aquest també ho faran. Per provar no costa res.

    Gemma

    ResponSuprimeix
  6. Esther Álvarez
    9 de nov.

    per a usuari
    Hola Gemma,
    Fins avui no ho he pogut llegir, m´ha encantat, moltes gràcies!!! possaré enllaç de relatsencatalà al meu blog y al facebook perque llegueixen el relat, gràcies per la dedicatoria i pensar en mí!!!

    El nou blog de manualitats es:
    http://fashionstyle-by-esther.blogspot.com.es/

    ResponSuprimeix
  7. Gemma Matas Gustems gemmamatas.50@gmail.com
    9 de nov.

    per a Esther
    Molt bé Esther, a veure si fem alguna cosa de profit!

    Entra a Relats, ja ha pujat bastant el número de lectures.

    ResponSuprimeix
  8. Gemma de la Rosa
    9 de nov.

    per a usuari
    Esta be, a veure si algu li compra

    ResponSuprimeix
  9. Jo al menys, ja ho he fet!

    Fins aviat guapa, me'n vaig a comprar i a fer unes gestions.

    ResponSuprimeix
  10. Maria Cruells Sallent
    9 de nov.

    per a usuari
    Gemma es mol macu el teu ultim relat maria

    ResponSuprimeix
  11. Montserrat esteve subirana
    18 de nov. (Fa 10 dies)

    per a usuari
    Hola Gemma,
    M'agrada tot aixo que dius de la Núria.
    L'altre dia que et vaig veure no havia encara obert aquest correu teu.
    Molts petons,
    Montserrat

    ResponSuprimeix

  12. Editat per la revista ESPAIS de Barcelona

    Núm.71 - pàg. 16

    Tardor 2012

    ResponSuprimeix