SOC EXTRAORDINARI! – Epíleg

                                   

Així som els humans!

Quantes vegades caiem en l’error de quedar meravellats davant d’una bellesa, sigui humana o material i ni intentem parar atenció als valors que pugui tenir una persona o alguna cosa determinada, si no ens atrau la seva aparença.

En el cas del meu relat, la supèrbia del pianista, és el seu do per la música, però se’n adona de que, perquè sigui valorada, li cal amagar-se darrera d’una pantalla espectacular, fins i tot afegint com a complement el tema sensual, perquè tingui més morbo.

La pretensió del jove alemany, és el convenciment del seu físic immillorable, acceptant representar un paper absurd com aquell que, apart de poder exhibir-se, li proporciona diners.

 i si ens posem a jutjar el criteri de molts éssers de la humanitat, la supèrbia supera els límits. Ja qui es “sent important” quan te contacte amb algú o alguna cosa que destaca sobre els altres, que destaca físicament clar i com més mediàtic millor!

                                                                          Gemma Matas