20 de febr. 2011

ELS DOS COSINETS

  L’ Itziar ha sortit del cole, va a la classe dels CASTELLERS com tots els seus amiguets. Ja son molt grans eh? – Tots tenen més o menys 1 any!!!

  L’ha vingut a buscar la seva mama i ara la porta al parc a veure els ànecs. Ella està molt contenta perquè li agraden molt i potser, la mama li deixarà tirar una mica de pa. Sempre tenen gana!!!

  Quan arriben al parc, hi troben l’avi i la tieta que les estan esperant.

-          Saps que aviat tindràs un cosinet? – li diu molt contenta.

  L’ Itziar se la mira i pensa:

-          Un cosinet, que és això? Deu ser un altre ànec. Segur que la tieta també li podrà donar pa, sinó, no estaria tan contenta.

  Per sortir de dubtes, li pregunta a la tieta:

-          Farà “cuac-cuac”? – I quan el tindré?

  La tieta, se la mira però no l’entén i li diu:

-          hauràs d’aprendre a parlar millor noia, no sé que m’estàs explicant.

  L’ Itziar calla. Agafa un trosset de pa que li dona el seu avi i el tira a un ànec que s’acosta, pensant:

-          Mira que en són de complicats els grans, tan difícil és dir-me on és aquest ànec?


 Va passant el temps i un dia, quan la mama la va a buscar al cole, està més contenta que mai, li fa molts petonets i li diu:

-          Saps que Itziar? – ja ha nascut el teu cosinet, ara l’anirem a veure.

  L’ Itziar es deixa posar la jaqueta sense protestar i pensa:

-          Bé, per fi coneixeré l’ànec de la tieta.

  La mama la fa pujar al cotxe i la posa a la cadireta ben lligada perquè no caigui.

  L’ Itziar segueix pensant:

-          Com es que no anem al parc amb el cotxet, com sempre?         
 
 
  Li pregunta a la mama si l’ànec està en un altre parc però, com sempre, tot el que li sap contestar és:

-          No t’entenc Itziar, no sé que m’estàs dient.

 Ella pensa:
-           Bé, ja sabré on és quan hi arribem.

La mama arrenca el cotxe i se’n van molt lluny... Fins i tot surten de Sabadell, com quan van a la platja. De cop i volta, la mama para davant d’una casa molt gran, la deslliga de la cadireta i la posa al cotxet. Quan arriben a la casa, obre la porta de la casa, entra i se’n van a buscar l’ascensor.
L’ Itziar pensa:

-          Si que viu en un lloc estrany aquest ànec.

  Baixen de l’ascensor, la mama camina per un passadís fins que es para davant d’una porta, l’obre i  entren a una habitació.

  Ella no ho acaba d’entendre. Mentre la mama la baixa del cotxet, veu la tieta dins d’un llit, amb una tovallola als braços, embolicant alguna cosa.

  S’ho mira sorpresa i pensa:

-          Deu ser l’ànec, potser s’ha mullat més del compte.

  La mama la porta cap el llit, obre la tovallola i li ensenya el que hi ha dins dient:

-          Aquí tens l’Oriol, el teu cosinet.

  La tieta li pregunta:

-          Que t’agrada Itziar? – Eh que és maco?
Es més petitó que tu.

L’ Itziar pensa:

-          Això és el meu cosinet? – però si és un nen!!!
on es l’ànec?

 Ha anat passant el temps i l’ Itziar està contenta de que el seu cosinet sigui un nen i no un ànec. Li diuen que quan sigui més gran, podran jugar tots dos.

  Tot i així pensa:

-          Un dia em van dir que tindria un cosinet i la qüestió és que no el tinc. Sempre el tenen tots menys jo. I l’Oriol sempre està dormint, mira que n’és d’avorrit...

-          A veure quin dia podrem jugar tots dos a enganxar gomets. Això si que és divertit!!!

  La mama la va portant sovint a veure el cosinet i ella està contenta perquè ara ja no dorm tant. Moltes vegades està despert, la mira i sembla que li vulgui riure.

  Avui l’ ha tingut una sorpresa: quan l’ha anat a veure, l’ha trobat assegut a la trona, a taula, com tots. Ella està contenta perquè com que és més gran, ja pot seure en una cadira. Es mira al cosinet i li pregunta:

-          Ei Oriol, quin dia anirem a tirar pa als ànecs?

-          El cosinet se la mira bé rient i li contesta moltes coses, però ella no sap que li explica.

-          ...??? Després diuen de mi però a aquest nen, no hi ha qui l’entengui!!! – pensa  l’Itziar.

                             Gemma Matas                                                                                

7 comentaris:

  1. M'ha agradat[Ofensiu]
    jos monts | 15-11-2011
    Un relat tendre com la vida mateixa, fantastic.

    ResponElimina
  2. Ànecs, cosinets i infants[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-02-2012
    Arribo avui al relat en què la Itziar rep la notícia de l’arribada d’un nou cosí, fet que evidentment fa molt feliç als adults de la família, però que per a ella només té sentit si la relaciona amb el que coneix, a allò que li agrada i és significatiu en el seu món d’infant.
    A partir de la confusió inicial, ens fas veure el nostre quefer diari amb dels ulls de la criatura per a la qual tot el que afirmem té un sentit difícil de copsar, i allà on anem podem resultar llocs estranys.
    M’ha fet riure el fet que, al final, per a la petita protagonista l’Oriol sigui un dels “petits” a qui “no hi ha qui els entengui” : de fet, crec que sovint els adults reaccionem també així, sense adonar-nos que als ulls d’altres, podríem ser inclosos en el grup del qual opinem com si no fos el nostre, jajaja!
    Tot és sempre relatiu, tot... ;-)

    Em complau que t’hagi agradat el “Retrat d’home feliç...” i que hagis pensat que li caldria veure tot el que s’està perdent, que li caldria sortir del seu forat i conèixer el món... Tot just és això el que li passa en la continuació d’aquest relat, que es diu Galeria de retrats d’home feliç caient en un forat i en el qual vaig incloure diverses maneres de sortir del seu cau.
    Si mires els comentaris a sota, amb data 3-2-2011 vaig incloure un aclariment sobre la raó de la numeració amb xifres i lletres dels possibles finals.

    T’envio una abraçada encara enriallada,
    Unaquimera

    ResponElimina
  3. EL SEU NOM CORRECTE ÉS:

    TINDRÉ UN COSINET???

    ResponElimina
  4. Encantadora la Itziar ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-03-2012
    I entranyable el relat.
    Quan jo esperava el tercer fill i preguntaven al seu germà (que aleshores tenia tres anys) què preferia tenir , germanet o germaneta, ell contestava molt seriós¨: Jo ? Una ambulància de bomberos !
    M'agrada mantenir aquesta correspondència amb tu , Gemma.
    Et brindo la lectura del meu poema que ha tingut més èxit a Relats : "El silenci és..."
    Ens llegim.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Publicació digital[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 30-04-2012

    Publicat per TINETbiblioteca de la Diputació Tarragona el 16-1-2012

    ResponElimina
  6. Publicació digital[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 30-04-2012

    Publicat per TINETbiblioteca de la Diputació Tarragona el 16-1-2012

    ResponElimina