L’home somriu
feliç,
l’orgasme ha
sigut brutal!
Aquella noia el
torna boig
el complau en tot, és bestial!
Coneix el seu
cos com ningú
el toca, el
provoca, l’excita,
el fa sentir
jove
com si tingués
20 anys...
Però el seu cos
se n’ha adonat
de què els 20
anys ja han passat,
i si vol
“sentir-se jove”
ha de pagar un
preu molt alt.
A casa hi té la
seva dona,
va envellint al
seu costat,
li demostra que
l’estima
el cuida, el
respecta, està per ell...
Però ell ho veu
diferent
la feina ja la
té feta
a casa es sent
ben atès,
però li manca
alguna cosa més!
Necessita carn
jove, necessita sexe, plaer,
la seva dona
l’estima,
però no l’omple
com a ell li cal,
ho troba fora
de casa
però pagant un
preu molt alt!
Aquell galant
jovenet
s’ha anat fent
vell.
El seu cos no
perdona l’edat
els seus 20
anys fa temps que han passat!
La seva dona,
és perspicaç,
se n' adona que
ha canviat.
Primer plora,
desprès s’enfada,
desprès s’ho
rumia fredament,
i sense ni
adonar-se’n, ja no pateix.
Per què
amoïnar-se, per què sentir-ho?
Se’l mira amb
pena, pobret...
Què espera
trobar a la vida
si ara ja ho té
tot fet?
La indiferència
la venç,
no sent ni fred
ni calor,
es sent plena,
la joventut la té a dins,
el cos s’arruga
i s’envelleix
però el cap el
té ben despert.
Ell continua
amb l’amant
no se n'adona
de l’engany,
es sent viu i
jove,
no sent que han
passat els anys!
Però el cos reclama atenció.
Ara, ja no té
orgasmes
l’artrosi es va
avançant ,
i la tensió va
pujant!
Cada cop es
sent pitjor,
sent dolor aquí
i allà i li costa caminar.
La dona, tot i
que indiferent,
de moment el va
cuidant,
però la salut
d’ell minva tant
que decideix
que el cuidi l’amant!
Ella, ja té
prou feina
amb la vida que
ha escollit.
No té perquè passar pena
veient com es
porta el marit!
L’amant, el deixa de banda,
altres en té
que van pagant.
No té perquè
aguantar un home
que ha perdut
el seu encant.
Ell busca la
seva dona
el seu refugi
habitual,
però ella ha
decidit marxar
i el deixa amb
tots els seus mals.
Es sent sol, no
sap com es cuidarà,
sent un dolor
infernal,
però sap que no
s’ha portat com cal!
Es penedeix
del que ha fet,
no té remei ni
perdó
la dona l’ha abandonat,
ha perdut el
seu amor.
L’amant, també
l’ha deixat
i es pregunta
seriosament
m’he begut
l’enteniment?
El sexe, el
plaer, la carn...
m’han durat només
un temps,
la traïció a la
meva dona
sempre serà
latent!
No té paraules
ni cura...
ara estic sol,
m’ha deixat.
Mereixo tot el
seu menyspreu,
sóc un pobre
desgraciat!
Sóc vell, estic
malalt, que faré d’aquí endavant?
que em portarà
la vida?
Que n’és de
trist perdre el cap,
i fer mal a qui
tant t’ha estimat!
Gemma Matas
Gemma Matas
