El fill pregunta a la mare,
creus
que és feliç l’ocellet?
la
mare respon sorpresa,
Perquè
em preguntes això?
té
menjar, té aigua, en tenim cura
no li
ha faltat mai de res!
El
fill l’escolta pensatiu
gira
els ulls cap a la gàbia
i mirant
l’ocell li diu:
no sé
mare, creus que ell pensa igual?
La
mare es gira i se’l mira,
escolta
i sent el seu cant,
no
veus com canta feliç?
respon
convençuda al fill.
Feliç
mare? enfilat dalt d’aquest pal?
El
seu cel és un reixa
el seu
voltant un petit cercle,
si
saltant va cap avall
té el
terra per frontera.
La
seva porta és tancada,
té
privada la sortida
la
presó és el seu món,
tu
creus que es sent feliç?
La
mare reticent li diu:
clar
que n’és de feliç,
nosaltres
estem per ell
no
necessita res més,
viu com
un rei!
Quins
pensaments tens fill meu,
si
només és un ocell!
Sí
mare, és un ocell,
és un
ocell engabiat.
Obra-li
la porta mare,
obra-li
la porta al món
deixa’l
que voli,
no li
cerclem més l’entorn!
Deixa’l
viure mare,
deixa
que sigui feliç,
que
trobi nous horitzons,
nosaltres
ja estem engabiats
deixa
que al menys l’ocell
pugui
viure en llibertat!
Gemma Matas
