Mare, ja sé que tens Parkinson.
Ja sé que ets molt velleta,
ja sé que estàs molt
malaltona.
però, a qui vols que li
expliqui,
si només et tinc a tu?
Mare, ens treuen la paga,
ja no cobrarem els 400€
Com tirarem endavant?
jo he d’estar sempre amb tu
Com ho faré per poder
treballar?
D’on treure’m els diners?
No et vull amoïnar, mare,
perdona aquest cop de geni.
Ja he apagat la tele,
ja se que hi ha “pobres
desgraciats”
que no arriben a final de mes!
Cobren poquet, saps mare?
se’n van més enllà dels 5000€
al mes mare, sí, si, al mes.
Ho sento per ells mare
com “deuen patir”
Bé, tu no et preocupis,
no deixaré de cuidar-te,
no deixaré d’estimar-te.
Seguirem com sempre mare,
tot i que pensi, i com... ?
Gemma Matas
M’ha
impulsat a escriure’l
la
ràbia i la rebel·lia!!!
No
cal senyalar a ningú en concret.
Quants
i quants cassos com aquest
existeixen
avui en dia!
Publicació[Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 03-09-2012
Publicat per TINETbiblioteca, el 3-9-2012.
Valoració mitja: 10
Colpidor[Ofensiu]
ResponEliminaAleix de Ferrater | 03-09-2012 | Valoració: 10
Un poema colpidor, farcit de realitats amargues que, tant de bo, s'acabin ara mateix. Em temo que no serà així. I removent les consciencies com molt bé saps, em fa molta il.lusió comunicar-te que aquest dissabte dia 8, atenció, em caso! Serà a Ribes de Freser, amb l'Olga, que m'omple de cor i felicitat. Ella és la protagonista del meu poema "Daurada". Em fa molta il.lusió, sóc felic i m'encanta poder-t'ho comunicar. Una forta abraçada Gemma i fins aviat!
Aleix
Pobresa[Ofensiu]
ResponEliminaEscandalós | 04-09-2012 | Valoració: 10
Un poema trist i punyent que remou sentiments, malgrat no siguin els d'aquells que des d'instàncies "superiors" podrien ajudar! Sóc obrera i filla d'obrers, sempre he viscut d'un sou, mai generós, però mai m'havia sentit pobre fins ara que els meus pares són dependents. Tenen tantes necessitats! I jo, treballant matí i tarda i tenim cura de la meva llar, em sento absolutament impotent! Malgrat els dediqui tan de temps com puc, ni de lluny és suficient. I no tinc diners per poder-los cuidar com es mereixen. I em sento tan pobre! Una abraçada, Gemma!
si l'estimació hi és present...[Ofensiu]
ResponEliminaMarteta | 10-09-2012
...t'asseguro que les coses es faràn més fàcils del que són. La crisis porta aquestes consequències, nosaltres som les víctimes dels d'allà adalt, els qui ho mouen tot sense pensar gaire en el que pot passar entre la població...
Dura pero és la crua realitat..! Ho donariem tot perquè tot això canviés.
Una besada guapa!
Espero [Ofensiu]
ResponEliminaNonna_Carme | 10-09-2012
que no sigui el teu cas , estimada Gemma.
M'afegeixo a la teva crítica amb totes les meves forces. És vergonyós tot el que fan els que manen ara i el que han fet els que manaven abans.
Una abraçada.
Vergonyós[Ofensiu]
ResponEliminamissatger | 11-09-2012 | Valoració: 10
Sembla mentida que es presumeixi de ser una societat avançada, més que avançar jo diria que anem directes cap a un tercer món...modern però, tot s'ha de dir. Mare meva.
Malgrat tot m'ha agradat!
la crua realitat[Ofensiu]
ResponEliminamagalo | 15-09-2012
Fa molta pena llegir el teu relat perquè no s'aparta gens de la realitat en la que vivim. Una situació econòmica molt difícil que ens toca viure i que tan de bo poguéssim oblidar per sempre, sense haver de patir alzheimer. Encara que tot plegat estigui molt negre vull creure que aviat millorarà, Gemma.
Petons maca
Marta
(i gràcies pels teus comentaris al meu darrer relat)