El fill pregunta a la mare,
creus
que és feliç l’ocellet?
la
mare respon sorpresa,
Perquè
em preguntes això?
té
menjar, té aigua, en tenim cura
no li
ha faltat mai de res!
El
fill l’escolta pensatiu
gira
els ulls cap a la gàbia
i mirant
l’ocell li diu:
no sé
mare, creus que ell pensa igual?
La
mare es gira i se’l mira,
escolta
i sent el seu cant,
no
veus com canta feliç?
respon
convençuda al fill.
Feliç
mare? enfilat dalt d’aquest pal?
El
seu cel és un reixa
el seu
voltant un petit cercle,
si
saltant va cap avall
té el
terra per frontera.
La
seva porta és tancada,
té
privada la sortida
la
presó és el seu món,
tu
creus que es sent feliç?
La
mare reticent li diu:
clar
que n’és de feliç,
nosaltres
estem per ell
no
necessita res més,
viu com
un rei!
Quins
pensaments tens fill meu,
si
només és un ocell!
Sí
mare, és un ocell,
és un
ocell engabiat.
Obra-li
la porta mare,
obra-li
la porta al món
deixa’l
que voli,
no li
cerclem més l’entorn!
Deixa’l
viure mare,
deixa
que sigui feliç,
que
trobi nous horitzons,
nosaltres
ja estem engabiats
deixa
que al menys l’ocell
pugui
viure en llibertat!
Gemma Matas
CANT A LA LLIBERTAT[Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 14-09-2012
Cant a la llibertat, cant a la vida, DESIG DELS CATALANS!
Un sentiment cert i trist de em provoca LA DIADA.
Presons d'ocells[Ofensiu]
ResponEliminaSergi Thunder! | 15-09-2012 | Valoració: 10
Jo també penso que tots els ocells haurien d'ésser lliures. Tenim un contingut genètic ancestral amb els ocells, i a ningú li agrada estar a la presó!
Sergi : )
Obrir les portes i sortir a volar[Ofensiu]
ResponEliminaIlladestany | 15-09-2012 | Valoració: 10
Ara nosaltres comencem a veure que, realment és possible la nostra llibertat com a poble. Serà llarg i difícil, qui en dubta, però hem iniciat un camí, que ja no té aturador, per a retornar allà on havíem estat sempre, tret d'aquest 3 segles, el camí de la llibertat.
Bonica metàfora ![Ofensiu]
ResponEliminaNonna_Carme | 17-09-2012
La llibertat és un do dels més preuats que tenim els humans i lluitarem per a aconseguirla , sigui com sigui , fins al final.
Una abraçada , estimada Gemma.
molt bo gemma...[Ofensiu]
ResponEliminajoandemataro | 17-09-2012 | Valoració: 10
dóna per pensar tota aquesta metàfora de l'ocell engabiat i la sensibilitat del nen que s'adona que no és feliç , cal deixar que els pobles visquin lliures i busquin la seva pròpia felicitat...
abraçades !
joan
Desig de llibertat![Ofensiu]
ResponEliminaaurora marco arbonés | 20-09-2012 | Valoració: 10
Ningú no pot ser feliç si té minvada la seva llibertat. Tanmateix, només les persones molt sensibles se n'adonen d'aquest fet i, especialment, els infants que necessiten molt espai per caminar, per córrer i per jugar.
Amb aquesta al·legoria has fet una crida a la llibertat del nostre país, que d'altres creuen feliç perquè cantem i seguim vivim. Però està clar que no en tenim prou, en volem més i més.
Dubte i llibertat[Ofensiu]
ResponEliminaUnaquimera | 26-09-2012 | Valoració: 10
Ai, Gemma, quin dubte planteges fent servir la mirada innocent d’un infant!
Pot viure feliç qui viu engabiat, encara que tingui el menjar assegurat i algú estigui per ell, cobreixi les seves necessitats bàsiques i escolti el seu cant?
Quants renunciarien a certes seguretats per tal de sentir-se lliures!
O no?
Gràcies per les imatges que em vas enviar: dóna-li l’enhorabona a l’Anna, de part meva!
Què guapes són, l’Itziar i la seva mare! I la mare de la núvia, també! ;-)
T’envio una abraçada per celebrar el retrobament dels nostres mots i estrenar la tardor,
Unaquimera
Dubte[Ofensiu]
ResponEliminaEscandalós | 29-09-2012 | Valoració: 10
Bon poema, Gemma! Estic d'acord amb Unaquimera, quan diu que planteja un dubte díficil: Llibertat o seguretat? Potser és una qüestió d'edat, llibertat a la joventut, seguretat a la vellesa. O potser no? Els dubtes mai s'acaben!
Un bell cant a la llibertat![Ofensiu]
ResponEliminabrins | 01-10-2012 | Valoració: 10
Cap tresor, per molt valuós que sigui, no pot proporcionar-nos la felicitat que atorga el fet de poder viure sense barrots. Felicitats!
Aquest[Ofensiu]
ResponEliminaPOBLET | 06-10-2012 | Valoració: 10
teu bell poema, m'ha colpit i arribat al fons del meu cor.
He vist set milions d'ocells engabiats, esperant la llibertat.
Felicitats Gemma.
Josep Maria
Jesus Fernandez xus1943@yahoo.es
ResponElimina12 de set.
per a usuari
.....ets l.ostia, nena.......molt afinat. salutacions al teu marit i que millori ben aviat.....xus-aurora
montserrat bayo fau mbayofau@gmail.com
ResponElimina12 de set.
per a usuari
Es preciós gemma. una abraçada m bayó
Publicació [Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 28-11-2012
Viure en llibertat
Autor/s: Matas Gustems, Gemma
Data de publicació: 13-09-2012
Classificació: Poesia
Descripció:
Cant a la llibertat, cant a la vida, desig dels catalans!
Un sentiment cert i trist en un dia com avui.
[Onze de Setembre de 2012]
ResponEliminaPau ghjd hjdfj
5 de gen.
per a usuari
Bona tarda,
Em dic Pau Muñoz Capsada, estudiant de primer curs del grau d'Educació Social de la Universitat de Vic.
Li envio aquest correu perquè volia utilitzar el seu poema, VIURE EN LLIBERTAT, com a portada del treball final del primer semestre de la carrera.
Aquest treball no serà d'accès públic, l'utilitzarem jo i els meus professors, i justificare de qui és i d'on e tret el poema.
Per altra banda, volia saber si el poema esta escrit correctament i de quina manera el vol justificar.
A continuació adjunto el poema que jo e trobat:
VIURE EN LLIBERTAT
El fill pregunta a la mare,
creus que és feliç l’ocellet?
la mare respon sorpresa,
Perquè em preguntes això?
té menjar, té aigua, en tenim cura
no li ha faltat mai de res!
El fill l’escolta pensatiu
gira els ulls cap a la gàbia
i mirant l’ocell li diu:
no sé mare, creus que ell pensa igual?
La mare es gira i se’l mira,
escolta i sent el seu cant,
no veus com canta feliç?
respon convençuda al fill.
Feliç mare? enfilat dalt d’aquest pal?
El seu cel és un reixa
el seu voltant un petit cercle,
si saltant va cap avall
té el terra per frontera.
La seva porta és tancada,
té privada la sortida
la presó és el seu món,
tu creus que es sent feliç?
La mare reticent li diu:
clar que n’és de feliç,
nosaltres estem per ell
no necessita res més,
viu com un rei!
Quins pensaments tens fill meu,
si només és un ocell!
Sí mare, és un ocell,
és un ocell engabiat.
Obra-li la porta mare,
obra-li la porta al món
deixa’l que voli,
no li cerclem més l’entorn!
Deixa’l viure mare,
deixa que sigui feliç,
que trobi nous horitzons,
nosaltres ja estem engabiats
deixa que al menys l’ocell
pugui viure en llibertat!
Gemma Matas
Moltes gràcies i bones festes!
5 de prop de 43
EliminaPoema VIURE EN LLIBERTAT
LITERATURA
x
Personal
x
Pau ghjd hjdfj
5 de gen.
per a usuari
Bona tarda,
Em dic Pau Muñoz Capsada, estudiant de primer curs del grau d'Educació Social de la Universitat de Vic.
Li envio aquest correu perquè volia utilitzar el seu poema, VIURE EN LLIBERTAT, com a portada del treball final del primer semestre de la carrera.
Aquest treball no serà d'accès públic, l'utilitzarem jo i els meus professors, i justificare de qui és i d'on e tret el poema.
Per altra banda, volia saber si el poema esta escrit correctament i de quina manera el vol justificar.
A continuació adjunto el poema que jo e trobat:
VIURE EN LLIBERTAT
El fill pregunta a la mare,
creus que és feliç l’ocellet?
la mare respon sorpresa,
Perquè em preguntes això?
té menjar, té aigua, en tenim cura
no li ha faltat mai de res!
El fill l’escolta pensatiu
gira els ulls cap a la gàbia
i mirant l’ocell li diu:
no sé mare, creus que ell pensa igual?
La mare es gira i se’l mira,
escolta i sent el seu cant,
no veus com canta feliç?
respon convençuda al fill.
Feliç mare? enfilat dalt d’aquest pal?
El seu cel és un reixa
el seu voltant un petit cercle,
si saltant va cap avall
té el terra per frontera.
La seva porta és tancada,
té privada la sortida
la presó és el seu món,
tu creus que es sent feliç?
La mare reticent li diu:
clar que n’és de feliç,
nosaltres estem per ell
no necessita res més,
viu com un rei!
Quins pensaments tens fill meu,
si només és un ocell!
Sí mare, és un ocell,
és un ocell engabiat.
Obra-li la porta mare,
obra-li la porta al món
deixa’l que voli,
no li cerclem més l’entorn!
Deixa’l viure mare,
deixa que sigui feliç,
que trobi nous horitzons,
nosaltres ja estem engabiats
deixa que al menys l’ocell
pugui viure en llibertat!
Gemma Matas
Moltes gràcies i bones festes!
Gemma Matas Gustems
5 de gen.
per a Pau
Cap problema en que el vulguis utilitzar per la portada del teu treball, al contrari, molt contenta de que l'hagis trobat i sigui del teu interès!
La meva intenció al escriure'l, va ser exactament el que faig constar després del títol: Cant a la llibertat, cant a la vida, DESIG DELS CATALANS!
Està escrit correctament i és un dels molts temes que toco com a Relataire. Formo part de ARC l'Associació de Relats en Català i hi tinc 60 escrits entre poemes, petites narratives, contes infantils, etc.
No sé si l'has trobat per TinetBiblioteca de la Diputació de Tarragona, si és així, apart del meu nom com autor, fes-si constar sisplau a on està editat, això ja és un tema que sí hi hauria de sortir, no per mi sinó pels mateixos editors, que ho demanen.
Acaba de passar unes bones festes i espero que et vagi bé aquest poema tal com tu creus.
Gemma Matas
EliminaPau ghjd hjdfj
7 de gen.
per a usuari
Fare constar el tema dels editors.
Moltes gràcies pel tems!
I si, és un gran poema .
Salut.
Gemma Matas Gustems
Elimina8 de gen.
per a Pau
Repeteixo, moltes gràcies Pau!
ResponEliminaPUBLICACIÓ DIGITAL
Publicat per TINETbiblioteca de la Diputació de Tarragona
13 setembre 2012