Son
quasi bé les onze de la nit. L’Adrià ja ha acabat els deures, tot i que avui li
ha portat molta feina poder resoldre un problema de mates. Està cansat i té son.
Decideix posar-se a dormir, però abans ha de passar pel lavabo.
Obra
la porta de la habitació, sense fer cap soroll i el sorprèn veure la llum de
peu del menjador encara encesa. Hi va caminant poc a poc i veu a la seva mare
asseguda al sofà amb la mirada fixa a terra. Sense ni pensar-s’ho un moment, va
a seure al seu costat, li passa el braç per sobre l’espatlla, fent una mica de
pressió cap a ell i l’abraça dolçament.
-Que et passa mare, com és que encara estàs
llevada? és molt tard.
-Ja ho
sé fill -li respon- Però no puc dormir, estic una mica nerviosa.
-Et
faig una til·la? T’ajudarà a tranquil·litzar-te.
-D’acord
Adrià, a veure si aconsegueixo agafar el son.
El
noi, fa poc que ha complert catorze anys però la responsabilitat que porta a
sobre, el fa semblar que en tingui més de vint. Fa tres anys que se li va morir
el pare d’un accident laboral, al caure a terra des de dalt d’una bastida mal
posada. Ell, només tenia onze anys i la seva germaneta tres.
La
seva mare, va entrar en un estat de tristesa profunda. Va fer molts esforços per
no arribar a la depressió i sortosament ho va aconseguir, tot i que se li feia
molt difícil anar tirant endavant, tant emocionalment com en la part econòmica.
Treballava
en una empresa de neteja i quan va quedar viuda, va demanar per fer més hores.
Havia cobrat una petita paga de l’empresa del seu home al tenir l’accident,
però no sufragava les despeses que li portava poder tirar endavant amb la
vivenda, el menjar i sobretot en tot el que es referia a la educació dels seus
dos fills.
El pis
on vivien, era petit, no arribava als 70 m2, però per ella era com un palau.
Era de lloguer i estava agraïda als amos de que no li haguessin apujat només
que el mínim des de que faltava el seu marit. Tot i així, tenia de fer molts
números per arribar a final de mes.
L’Adrià,
sempre havia sigut un noiet seriós i quan va passar lo del seu pare, semblava
que s’hagués fet gran de cop. Va ser un tràngol molt fort per la mare i per ell
i tant l’un com l’altre, van procurar que la Txell, la nena, es podés mantenir
al marge de tot plegat.
Aquest
any, la mare tornava a estar molt trista. Degut a la crisi li havia baixat la
feina i entraven menys diners a casa, no li era possible fer cap estalvi i part
del seu malestar, es que veia que s’estava acostant Nadal i Reis i no podria
fer cap regal als seus fills. L’Adrià ho entendria però i la Txell?, només
tenia sis anys i el seu cap estava ple d’il·lusions. Aquest any, li seria molt
difícil poder-la complaure.
L’Adrià
retorna al costat de la seva mare, deixa la tassa amb la infusió damunt la
tauleta i s’hi apropa dient-li:
-Que
et passa mare, com és que estàs cada cop més trista?
La
mare, dubta en contestar la veritat, però pensa que d’una manera o d’una altra,
li ha de fer saber. El problema hi és i no hi veu cap solució.
-Cada
vegada tinc menys feina Adrià. Degut a la crisi, moltes senyores han decidit
prescindir dels serveis de la persona que els hi fa la neteja i cuidar-se’n
elles mateixes. Tot està molt malament.
-No
siguis tan pessimista mare. Amb tots els números que arribes a fer, podem anar
tirant.
-Fins
ara si -li diu la mare- Però els números han baixat i no sé com ho podrem fer
per arribar a final de mes.
L’Adrià
es recolza al respatller del sofà en actitud pensativa. Entén molt bé el
patiment de la seva mare, se’n adona que estan vivint uns moments molt durs i
el pitjor de tot, es que no veu la manera de poder ajudar a alleugerir el pes que
els hi ha tocat arrossegar.
Mentalment
pensa que la solució seria buscar alguna feina per fer, al plegar del institut,
però llavors no podria atendre a la seva germaneta, mentre la mare tornava a
fer un parell o tres d’hores més de neteja en unes oficines.
-Mare,
-li pregunta- La feina de la tarda, quan jo torno del institut, encara la tens?
-Si,
al menys aquesta encara la conservo. Perquè m’ho preguntes això?
-Perquè
havia pensat en buscar alguna coseta per fer jo, però no tinc cap més hora que
aquella.
-Ni en
tens ni voldria que ho fessis. Has d’estudiar Adrià, mal aniria que no et
preparessis a consciencia pel dia de demà. Ets bon estudiant i al menys sé que
podràs tenir un bon futur. No t’hauràs de limitar a feines com la que tenia el
teu pare o com jo mateixa, que no puc aspirar a gaire més. Ni ell ni jo vam
posar cap mena d’interès ens els estudis i així ens ha anat a la vida.
-Si
mare, però alguna cosa hauré d’intentar fer per ajudar!
La
mare, mig plorosa, se’l hi acosta i abraçant-lo li diu:
-Ve
Nadal i venen Reis, tot i que no voldria que fos així, tu no podràs tenir res, però
la nena és diferent, no sé com ho faré.
L’Adrià
s’aixeca decidit i li diu:
-Mare,
crec que jo si sé com ho podrem fer perquè pugui tenir els seus regals, no
t’amoïnis, deixarem QUE SIGUI FELIÇ. Ara, anem a dormir, tot s’arreglarà.
Veient
la resolució del seu fill, es tranquil·litza una mica i decideix anar a dormir.
L’Adrià
és un expert dibuixant i té molta imaginació. Per la Nit de Nadal, ha preparat
un joc de taula a base de cartolines de colors, unes amb dibuixos i les altres
amb figures, el cas es que va ser un èxit, la seva germana estava encantada. La
mare, li havia afegit un conte de princeses, que havia vist en un basar dels que
actualment omplen les ciutats i que només li havia costat 2€.
Aquella
diada va ser un èxit. El dinar, tot i que molt senzill, també va ser de
celebració. La mare va fer unes patates al forn amb salsa beixamel i formatge,
fins i tot, guarnides amb unes salsitxes. Ho van poder combinar per menjar-ne l’endemà
i tot. Pels postres, van tenir els típics torrons i neules, que li havien donat
a la mateixa empresa on treballava.
Ara
s’apropava Reis i la mare, no estava tan segura de que la nena estes gaire
contenta amb el que li podrien fer arribar.
A l’Adrià,
en canvi, se’l veia més decidit que mai i ella va pensar que el millor que
podia fer era preguntar-li com és que estava tan animat.
-Tinc
la solució mare, la nena tindrà joguines, no et preocupis, la Txell encara és
petita, deixem-la QUE SIGUI FELIÇ!
-Bé
però, que has pensat fer per aconseguir-ho?
-No
t’ho vull dir mare, així serà sorpresa. També tu tindràs la inquietud de la Nit
de Reis, no perquè et caigui res si no només per veure la cara de la Txell quan
vegi les joguines!
-Sé
que no t’ho hauria de preguntar ni m’hauria de passar pel cap però, no faràs
res que te’n hagis de penedir oi?
-Estigues
tranquil·la mare, HO TINC TOT CONTROLAT! -Li respon rient-
Arriba
el dia de Reis i la Txell fa salts d’alegria. Sobre la seva sabata hi ha un ós
de peluix petit, amb un cartró a la mà que li diu:
AQUESTA
CUINETA D’AQUÍ ÉS PERQUÈ EM FACIS EL MENJAR, EL CARRET DE LA COMPRA, ÉS PERQUÈ
VAGIS A COMPRAR AL SUPER AQUELL D’ALLÀ BAIX I AQUELL LLITET, ÉS PERQUÈ EM POSIS
A DORMIR. FINS I TOT, HI HA UNA MANTETA PERQUÈ EM PUGUIS TAPAR I NO PASSI FRED.
La
mare, incrèdula, veu que dins la seva sabata també hi ha un paquetet, el
desembolica i hi troba un collaret molt vistós.
Es
mira l’Adrià i pregunta:
-Que
és tot això?
-Han
vingut els Reis, mare.
-Però,
que ha passat?
-Durant
la nit, he anat voltant per recollir cosetes deixades per llençar al costat
dels contenidors. M’han ajudat els meus amics, en Manel i l’Eduard. Hem fet una
mica de tria, després hem anat a casa d’en Manel i el seu pare ens ha ajudat a
netejar-ho i repassar-ho una mica amb algun clauet. Un cop ens ha semblat que
estava tot bé, m’han ajudat a portar-ho a casa i ja veus quins Reis! Molta gent
desaprofita les coses sense cap necessitat de llençar-ho encara. Fins i tot, el
teu collaret, tot i que és de fantasia, el trobo molt bonic.
La
mare, veu la cara de felicitat de la Txell i plorosa, li dona les gràcies al
noi per haver tingut aquella idea.
-I a
tu Adrià, no t’han portat res aquests Reis tan generosos?
-I
tant mare, una bossa d’esport. Pràcticament nova, només s’ha de rentar.
La
mare l’abraça. Els seus ulls es dirigeixen a la finestra i mira al cel. Calladament
diu: et sents orgullós del nostre fill?
GEMMA MATAS
A la tarda del dia de Sant Esteve, vaig tornar a guanyar el PRIMER PREMI en el concurs del Patge Xiu-Xiu que organitza l'Ajuntament de Terrassa, amb la presentació d'aquesta narrativa curta nadalenca. Fa dos anys, amb la narrativa NO-NI-NO, ja hi havia guanyat també el primer i va ser el que em va motivar a seguir escrivint.
ResponEliminaBuscar solucions[Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 04-01-2013
Valdria la pena que en més d'una llar, es seguís l'exemple que exposo en aquest conte i es podés mantenir viva la il·lusió de les criatures!
Gemma
Recollida del premi[Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 05-01-2013
Aquesta tarda, he anat a Terrassa a recollir el premi del conte.
És veritablement bonic veure i viure el muntatge que fan. Inicien la festa amb tallers, xocolatada i danses infantils, després, arriben els Reis acompanyats del Patge Xiu-Xiu i procedeixen a entregar els premis, anomenant a cada concursant per poder-li fer entrega. Un cop fet això, s'inicia la Cavalcada.
Festes així tan nostres, mai s'haurien de perdre. En aquest cas ja fa 61 anys que és va iniciar la història d'aquest Patge tan famós a Terrassa, basat en la idea de Joaquim Puigbò i Mayol.
La nostra cultura és molt rica en tots els sentits!
Hola Gemma ![Ofensiu]
ResponEliminaNonna_Carme | 07-01-2013
Un relat molt alliçonador.
Si em permets una crítica : Crec que amb la meitat de les paraules hauries pogut dir el mateix . I tu ets molt capaç de fer-ho.
Ja saps el que penso dels relats massa llargs.
Una càlida abraçada , estimada Gemma
Moltes gràcies pel teu comentari i sobretot per la teva opinió ferma i real com sempre.
ResponEliminaTens raó amb el que dius de que ho podia resoldre amb menys paraules però en aquest cas, MARE, QUE SIGUI FELIÇ, al ser un conte infantil també alliçonador, vaig voler destacar tots els punts, perquè els nens d'una edat mig adolescent, entenguessin bé el fons i el rerefons del tema.
Una abraçada guapíssima.
Gemma
Jesus Fernandez
ResponElimina28/12/12
per a usuari
......t ´ho mereixes, ets la ostia......xus-aurora
Moltes gràcies amics!
EliminaGemma
mercè calvet
ResponElimina28 de gen. (Fa 10 dies)
per a usuari
Gemma, l'enhorabona pel teu merescut 1r. Premi, m'ha fet plorar, entre
tu que ets molt bona i jo que estic tova...
Tampoc t'havia comentat la teva nadala, molt sensible, una monada.
M'agradaria editar el teu article del premi, ho veus bé? Ja he posat
l'altre article "Acollir un infant".
M'agradaria llegir No-ni-no, no el tinc.
Una abraçada
Mercè
Celebro que t'hagi agradat aquest del premi, si el vols posar a la revista, tu mateixa, com millor et sembli, el tens EN EL TEU COIXÍ!
EliminaEt passo NO-NI-NO, em pensava que ja el tenies!
Amb aquest... crec que ploraràs. Va ser molt bo quan vaig guanyar fa dos anys aquell primer premi amb aquesta narrativa,perquè em van fer una entrevista a Radio Terrassa (on vaig guanyar el premi) i em van dir que llegís el conte. Jo els hi vaig contestar que una cosa era escriure i l'altra llegir!
Recordo que la locutora em va dir -va, aquí no posem nota- Li vaig respondre que jo era molt emotiva i que puc escriure el que sigui i quedar-me tan fresca però no al llegir-ho, llavors és quan ve l'emoció.
El cas és que jo el vaig llegir però... vam acabar plorant tots!!!
Bé Mercè, aquí va NO-NI-NO o PETITA HISTÒRIA NADALENCA. Guarde'l al teu coixí.
A veure si t'agrada.
Ana Sanagustin
ResponElimina27/12/12
per a usuari
!!!ENHORABONA GEMMA!!!. T'ho mereixes. Bon Any y una abraçada.
EliminaGemma Matas Gustems
27/12/12
per a Ana
Moltes gràcies.
Bon Any, a veure si tots plegats poder ser una mica feliços entre una cosa i l'altra.
Una abraçada.
Gemma
Joan Brunet i Mauri
ResponElimina27/12/12
per a usuari
Moltes felicitats, Gemma! Que continuïn els èxits!
Gemma Matas Gustems
Elimina27/12/12
per a Joan
Moltes gràcies Joan.
Estic contenta perquè poc a poc vaig adquirint més experiència a l'hora d'escriure, tot i que em falta molt per arribar a poder considerar-me una bona escriptora, si és que alguna vegada ho arribés a ser.
Gemma
Una quimera
ResponElimina27/12/12
per a usuari
Que no està mal? Està molt i molt bé, Gemma!
Enhorabona per tot plegat i... endavant, tros d'autora! :-)))
Una abraçada de les de felicitació,
Maite
Gemma Matas Gustems
Elimina27/12/12
per a Una
Gràcies pel teu comentari Maite!
Sincerament, et puc dir que cada cop m'agrada més escriure i també veig que hi vaig adquirint més experiència, ara, d'aquí a ser un "tros d'autora", si es que alguna vegada arrives a ser-ho, tela el que em falta!
Una abraçada i el que sí et puc assegurar, és que estic molt contenta, sembla mentida que hagi pogut guanyar el primer premi en el mateix lloc i amb només dos anys de diferencia!
Gemma
Carmen Moreno Quesada
ResponElimina27/12/12
per a usuari
Querida Gemma,
muchas felicidades por este primer premio!!!!!!!
Que le sigan muchos mas.
Un beso.
Gemma Matas Gustems
Elimina27/12/12
per a Carmen
Muchas gracias Carmen.
Seguiré escribiendo porqué me encanta, pero no creo que sea como MESSI, que consigue todo lo que quiere. Lo que si te puedo asegurar, és que estoy contentísima. Parece mentida haber ganado dos veces el primer premio en el mismo concurso y en tan poco tiempo!
Muchos besos guapísima, para ti y para Eduardo.
Gemma
Lluís Subirana
ResponElimina27/12/12
per a usuari
Moltes felicitats!
Una abraçada
Gemma Matas Gustems
Elimina27/12/12
per a Lluís
Moltes gràcies Lluís, estic molt contenta!
Una abraçada.
Gemma
Esther Fernandez
ResponElimina27/12/12
per a usuari
Moltes felicitats!
Espero que el Miquel vagi millorant, tot i que serà lent!
Que vagi bé,
Esther
Gemma Matas Gustems
Elimina27/12/12
per a Esther
Moltes gràcies Esther.
M'ha fet molta il·lusió tornar a guanyar el primer premi en aquest mateix concurs en només dos anys de diferencia.
El Miquel va fent, passa moments bons i d'altres no tant, serà lent i dolorós!
A veure com se'ns presenta a tots plegats el proper 2013!
Gemma
PEPITA VIDAL VILA
ResponElimina27/12/12
per a usuari
Hola Gemma: Et felicito pel conte i també pel premi, que per molts anys puguis anar prosperant com fins ara.
Petons.
Pepita.
Gemma Matas Gustems
Elimina27/12/12
per a PEPITA
Moltes gràcies Pepita.
M'ha fet molta il·lusió tornar a guanyar el primer premi en aquest concurs només en dos anys de diferència!
Petons.
Gemma
Mª Rosa Puig
ResponElimina27/12/12
per a usuari
Felicitats, contista! (en el sentit de la que sap inventar-se i escriure boniques històries).
Mª Rosa
Gemma Matas Gustems
Elimina27/12/12
per a Mª
Moltes gràcies Mª Rosa.
M'ha fet molta il·lusió tornar a guanyar el primer premi en aquest concurs, només en dos anys de diferència!
Petons.
Gemma
SERGI CALVO CATALA
ResponElimina27/12/12
per a usuari
Hola Gemma, m'he llegit el conte i trobo que el premi és ben merescut.
Bon any nou i felicitats
Sergi
Gemma Matas Gustems
Elimina27/12/12
per a SERGI
Moltes gràcies Sergi
M'ha fet molta il·lusió tornar a guanyar el primer premi en aquest concurs, només en dos anys de diferència!
Gemma
Enric Gubianas Espin
ResponElimina27/12/12
per a usuari
Moltes felicitats.
Enric
Gemma Matas Gustems
Elimina27/12/12
per a Enric
Moltes gràcies Enric, estic molt contenta d'haver guanyat altra vegada el primer premi en aquest concurs, en només dos anys de diferència.
Gemma
Montserrat esteve subirana
ResponElimina27/12/12
per a usuari
Enhorabona des de TERRASSA !!!!!
Montserrat
Gemma Matas Gustems
Elimina27/12/12
per a Montserrat
Gràcies Montserrat.
Si entres pel Google, posa "guanyadors premi xiu-xiu terrassa 2012" i hi surt la noticia amb els noms de tots els guanyadors.
JOAN ABELLANEDA FERNANDEZ
ResponElimina27/12/12
per a usuari
felicitats gemma per tot !
una abraçada
joan
Gemma Matas Gustems
Elimina27/12/12
per a JOAN
Moltes gràcies Joan.
Em fa moltíssima il·lusió haver tornat a guanyar el primer premi d'aquest concurs, només amb 2 anys de diferencia!
Una abraçada .
Gemma
gloria garcia
ResponElimina28/12/12
per a usuari
Moltes felicitats ! i gaudeix i gaudeix del do que tens, al'hora que ens fas gaudir a tots de les teves paraules i amb el missatge que porten.
Una abraçada.
Gloria
ResponEliminasalvador sola franquesa
28/12/12
per a usuari
ENHORABONA !!!!
Gemma Matas Gustems
Elimina28/12/12
per a salvador
Moltes gràcies parella i esperem que el proper any, sigui millor per a tothom!
Gemma
rosa ayala
ResponElimina28/12/12
per a usuari
et felicito de tot cor, amb sembla que seras una Carmen Laforet
EliminaGemma Matas Gustems
28/12/12
per a rosa
Ostres Rosi, ho veig difícil, molt difícil que sigui veritat!
Estic contenta perquè veig que t'agradat.
Una abraçada i a poder ser, un molt feliç any 2013.
Gemma
carmina sagarra
ResponElimina29/12/12
per a usuari
Enhorabona Gemma,
No me l' he llegit, però el llegiré de seguida.
Fins aviat guapa.
Gemma Matas Gustems
Elimina29/12/12
per a carmina
Moltes gràcies Carmina.
A veure si t'agrada!
Petonets.
Gemma
josefina sabartés
ResponElimina29/12/12
per a usuari
ENHORABONA, una vegada més.
Bon any nou, amb alegria i salut!
Pepita i Enric
Gemma Matas Gustems
Elimina29/12/12
per a josefina
Moltes gràcies parella i BON ANY!
Gemma
JOSEP JUNCOSA GIBERT
ResponElimina29/12/12
per a usuari
Enhorabona per aquet premi, i que en continuis guanyan mols d'altres.
JOSEP i ROSITA
Gemma Matas Gustems
Elimina29/12/12
per a JOSEP
Moltes gràcies parella i MOLT BON ANY 2013!
Gemma
Iván Capillas
ResponElimina30/12/12
per a usuari
Hola Gemma
Enhorabona pel premi !! No havia obert el correu fins ara i ho he vist, que bé oi ?
Doncs res, molt content pels teus èxits, bon 2013 !!
Una abraçada
**********//Ivan\\**********
ResponEliminaSilvia Simon
30/12/12
per a usuari
Moltes felicitats!
Enviado desde mi iPhone
pvb fap
ResponElimina31/12/12
per a usuari
Doncs no, no està gens malament a veure si els entrebancs que us van sortint no t'impideixen seguir amb aquesta línia el proper 2013 !!
Enhorabona i que tingueu una bona sortida i entrada d'any.
Una abraçada
FRANCESC i PAQUITA
montserrat navarro capella
ResponElimina31/12/12
per a usuari
Moltes felicitats!!!!
Realment és un text molt entranyable. Veig que el patge xiu-xiu t'ha inspirat bones coses un any més.
Bona entrada d'any.
Una abraçada,
Montse
JUAN ROMAGOSA BAGES
ResponElimina31/12/12
per a usuari
moltes feliçitats i que el proper any segueixis tan inspirada per seguir guaudin de molts premis bon any per tots i petons .
Joan Romagosa i Montserrat Novell