gemma matas

RELATS MEUS QUE VAIG AFEGINT A PARTIR DE QUE ELS HI HE DONAT FORMA

28 d’ag. 2014

Publicat per Gemma Matas Gustems a 19:56

Gemma Matas Gustems: M'agrada molt llegir, escriure petites narratives, cantar, el teatre, la música, la dansa, sobretot el ballet i estudiar idiomes. Actualment formo part com a relataire de l' ASSOCIACIÓ DE RELATAIRES EN CATALÀ, molt coneguda i interessant pels que ens agrada escriure. L'ambient de casa meva es manté molt en el aire cultural. Tant el Miquel, el meu home com jo, som cantaires de la Coral Cants al Vent que ell presideix i dels nostres tres fills, una, la Gemma, durant molts anys ha sigut professora de cant de l'Escola BOTS, i el noi, el Carles, es guionista, professor i director de teatre. Molt conegut i reconegut a Sabadell com en Carles de la Rosa. I ja com a colofó, aquest passat Nadal, hem tornat a reiniciar el nostre Esbart Barcino, del que no em cal fer més menció en aquesta introducció, ja que hi ha un parell o tres d’escrits molt amples en el blog, de quant ens vam posar en contacte amb l’Editorial de la revista QUADERN de les idees, les arts i les lletres, que s’edita aquí a Sabadell i em van oferir publicar tot el que es refereix a la vida de l’Esbart, des de la seva fundació a Barcelona, a l’any 1929. Com a esport, m'agrada caminar.

Moltes gràcies i fins la propera visita

SER AVIS

. .. només dues paraules però volen dir tantes coses! com canvia la vida a partir d’ara, que diferent et sents tot d’un cop. ...
(sense títol)
MARE, QUE SIGUI FELIÇ!

Son quasi bé les onze de la nit. L’Adrià ja ha acabat els deures, tot i que avui li ha portat mol...
POEMA DE NADAL

NADAL ÉS POESIA NIT D’AMOR, NIT DE PAU. ENS SENTIM BÉ, COM CAL. NOTEM UN CALIU ESPECIAL, AGRADABLE, CONFORTANT, ÉS NADA...
LES PETITES COSES QUE NO SABEM VALORAR

Aquest matí, després d’haver estat jugant una bona estona pel Parc Catalunya amb els meus nets, ja s’ha anat fent l’hora de dinar i cadasc...
UN MÓN APART

Ens preguntem, un autista és feliç en el seu món? crec que si, quina sensació ens provoca? - quasi m'atreviria a dir... incomprensió. E...
LA MAGNITUD DE LA INNOCÈNCIA

L’Oriol, molt convençut, em diu: àvia, em regalaràs la lluna? Inconscientment, somric. Aquell “homenet” de tres anys me la demana seri...
El MERAVELLÓS MÓN POC CONEGUT I APRECIAT DE LES MANUALITATS

Sóc al balcó de casa meva, mirant distretament el carrer, ja quasi em disposo a entrar al menjador quan la meva mirada topa amb la fin...
DESPRÉS DE 50 ANYS...

En Ramon, com cada dia, al plegar de la feina, se’n va a seure una estoneta en aquell lloc con...
ENIGMA

La noia plora, plora desconsoladament, el seu home l’abraça molt fort, amb tot el seu ...

Tema Marca d'aigua. Amb la tecnologia de Blogger.