Arriba el
capvespre
els tres
pastors estan rendits,
la jornada ha
sigut llarga
però el ramat
ja està recollit.
Tenen gana, fred
i son,
no es qüestió
de perdre temps!
L’un, encén una
fogata,
l’altre, treu la
cansalada,
l’altre, treu
un tros de pa
i la bota que
no falti
per acompanyar
el sopar!
Amb la panxa ja
ben plena,
jeuen tots tres
prop del foc.
Les flassades
els cobreixen
la nit serà
llarga i freda,
la son, els va
vencent poc a poc...
Tot d’una, una
gran claror
els desperta amb
esglai,
tots tres miren
cap el cel
veuen baixar un
ser estrany.
Se’l miren
embadalits,
mai havien vist
res igual
sembla talment
un àngel,
quina bellesa,
quin goig fa de
contemplar.
Es va apropant
lentament
els tres
pastors, incrèduls,
veuen unes ales
desplegar.
Sense saber ni
com
cauen de
genolls a terra,
mentre una veu
molt suau
els hi diu a
cau d’orella:
“Ha nascut el
Deu infant”
Un cor de veus
celestials
entonen un cant
de glòria,
i el ressò de
les muntanyes
espargeix son
cant de joia.
A l’establia,
Jesús és nat
la Verge Maria
contempla
l’Infant.
Cobert entre
palles
reposa al
bressol,
el bou i la
mula
li donen calor.
Josep, amatent,
procura per
ells,
la nit és molt
freda
fa falta
escalfor.
No tenen
menjar,
ningú els ha
acollit
la nit és ben
negra
haurà
d’esperar.
Amb la claror de
l’alba
potser algú trobarà
que el vulgui
ajudar.
El cant dels
àngels
desvetlla a tothom,
uns i altres
s’afanyen
per veure
l’Infant.
Tots porten
presents
per fer-li els
honors,
segueixen l’Estrella
que ha sortit
al cel.
Segueixen el
camí
que els hi va
portant,
l’Estrella
d’Orient
il·lumina el
món.
Els Reis es
preparen
no hi volen
faltar,
l’or, l’encens
i la mirra
serà el seu
regal.
Els àngels de
la glòria
segueixen
cantant,
anunciant al
món
el naixement de
l’Infant.
Ara és a
nosaltres
a qui ens va
arribant,
però som
incapaços
d’entendre el
seu cant.
La nit ens
envolta
el camí és fosc,
odi, lluita i
guerra
s’estenen poc a
poc.
Fam, pobresa,
por,
malviure de molts,
ningú els acull
quan ho perden
tot.
En una establia
més d’un anirà,
com Jesús
Infant
quan al món
arribà.
No venen
pastors
a portar
presents,
no venen els Reis
amb el seu
encens.
Ni l’or ni la
mirra
ens poden
portar,
l’Estrella
d’Orient
ja no els il·luminarà.
Els que ho
tenen tot
no tenen cap
por,
no cal
amoïnar-se
ells van ben
servits.
Pels que passen
gana
no els hi cal
patir,
no tenen cap
gest
per grans ni petits.
Els àngels de
la Glòria
canten
tristament,
la pau entre
els homes
ja no hi és
present.
Nadal és aquí
però sense el
miracle,
ens toca patir
no es compleix
l’oracle...
Nadal 2013
Gemma Matas
