LES PETITES COSES QUE NO SABEM VALORAR

Aquest matí, després d’haver estat jugant una bona estona pel Parc Catalunya amb els meus nets, ja s’ha anat fent l’hora de dinar i cadascú ha marxat cap a casa seva, l’Oriol amb els seus pares i la Itziar amb mi.

Abans d’acomiadar-nos, hem decidit acompanyar-los un trosset, fins a la part del llac on s’hi recullen els ànecs i els cignes esperant rebre un trosset de pa, mentre descansen de passejar amunt i avall per sobre de l’aigua fent les seves travessies.

Poc abans d’arribar-hi, la Itziar s’ha posat a córrer per anar a recollir una ploma blanca molt llarga que ha vist a terra, a la vora de l’aigua, que el vent hi hauria portat despresa del plomatge d’algun dels cignes.

Quan ja la tenia a la ma s’aixecat i amb molta cura s’ha apropat a l’aigua per “rentar-la” bé,  ja que segons li ha semblat veure, estava bruta.

Tot el camí de tornada cap a casa la portat agafada a la maneta. De tant en tant, em deia que m’ajupis per acaronar-me la cara i el cabell i desprès s’ho feia ella mateixa.

Veient a la nena lo bé que s’ho estava passant amb aquella ploma blanca penso, perquè els adults procurem no trancar-nos tant el cap amb coses que de vegades no tenen ni solta ni volta, sinó només fer-nos passar una estona malhumorats i fins i tot molestos o enfadats amb algú i no aprenem una mica dels infants i de la quantitat de coses que s’arriben a inventar i que s’ho passen la mar de bé jugant, amb aquella carona d’alegria, mentre ens ensenyen i ens expliquen “els èxits” aconseguits? – també hem de reconèixer que això no dura gaires anys, però mentre són petits i encara estan plens d’innocència, és la millor edat en que ens poden oferir aquestes lliçons de petites coses que tant se’ns escapen i que no les valorem perquè ni tant siquiera ens en adonem de que les tenim al davant, ja que absorts en altres pensaments,  hem deixat escapar aquell moment màgic i s’ha perdut en el no rés...

Que important és per un petitó collir una floreta i portar-la a la mare o a l’avia o a qui  consideri que li ha de regalar! Hem de saber veure i entendre el valor d’aquell moment, tant pel nen quan la cull pensant en qui l’ha de rebre com per qui la rep pensant en qui li ha regalat i amb la il·lusió que li ha fet portar-l’hi...

Hem de saber veure i viure les petites coses, no tenen preu!

Per descomptat, la ploma blanca i molt llarga del cigne està a la habitació, prop de la nena.

                                                                                                                                           

                                                                                                                                       Gemma Matas