Un cotxe torna a engegar,
el conductor ja ha reposat.
S’acaba la cigarreta,
i per la finestra encara
oberta,
llença la burilla a l’aire.
Fa marxa enrere, no ve ningú.
S’incorpora a la carretera
i segueix el seu camí.
Portbou és allà mateix
bufa una forta tramuntana,
se’n emporta la burilla,
la fa voleiar a l’atzar.
El bosc entorna el paratge
la burilla cau a terra,
queda enganxada a la malesa
la seva punta encara crema.
No s’ha apagat bé del tot
encara fumeja i s’hi veu un
punt vermell...
la tramuntana és molt forta,
la brossa s’aixeca aquí i allà,
però una, ja ve vermellosa,
fumeja amb força i en pren
d’altres.
És va formant un cercle
vermell,
un cercle cada cop més gran.
La tramuntana segueix bufant
bufa amb força i sense pietat.
El cercle de foc s’eixampla i
s’eixampla
va prenent aquí i allà,
fum, cendra, foscor,
es va encenent el bosc,
el foc ho devora tot.
Les flames cremen amb força
masies, camps, bestiar,
arriba a cremar part de
pobles.
Els bombers embogits no paren,
voluntaris d’aquí i d’allà.
Gent que perd la seva casa,
el seu patrimoni, tot el que
té.
Quina esperança els hi queda?
es desesperen, la impotència
els venç.
Gent que es crema, gent que
perd la vida
ningú ho entén, no es pot
explicar,
aquí i allà hi ha tristesa,
desconsol, por...
El foc encara resisteix, no es
pot donar per acabat.
Va ser així com es va iniciar?
vés a saber, tant li fa.
Però lo trist és que una mà
humana
és qui ha cremat l’Empordà!
Gemma Matas
l
FOC!!![Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 29-07-2012
Cada cop que sents que a qualsevol lloc hi ha foc, et poses en guàrdia i notes un calfred.
Tens la sensació de que estàs veient les flames i de seguida en ve al pensament totes les desgràcies que comportarà aquell incendi, però quan a més a més, aquelles flames estan cremant la teva terra, aquell calfred, aquella esgarrifança, et fa canviar el ritme de la respiració i dintre teu només i sents impotència, tristesa i molta por per totes les conseqüències que haurà anat deixant al seu pas.
Gemma
Em sap molt molt greu...[Ofensiu]
ResponEliminaMena Guiga | 29-07-2012
Gemma, això dels incendis. La desolació, la por, la destrucció, el dolor, humà i animal i vegetal.
Cap terra ha de cremar per una inconsciència.
Cap terra ha de rebre per un vici.
Cap terra ni res ni ningú.
Si pogués fer alguna cosa...
A vegades es voldria ser Déu...
Mena
una abraçada!
Publicació[Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 29-07-2012
PUBLICACIÓ DIGITAL
Publicat per TINETbiblioteca de la Diputació de Tarragona el 27-7-2012
estimat empordà[Ofensiu]
ResponEliminamagalo | 30-07-2012
Ens ho expliques tan clarament com si estés començant a passar i encara poguessim fer alguna cosa per evitar-ho. És tan trist llegir-ho i saber que ja no hi sóm a temps. Si al menys els inconcients que tiren així els cigarrets llegissin escrits com el teu, potser sentirien més seu el dolor de perdre tantes coses com les que han perdut els afectats.
Enhorabona per aquest record afectuós al nostra estimat empordà
petons
Marta
Aclariment de dia[Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 30-07-2012
Pot sorprendre el perquè està escrit en present però és que el vaig escriure el dia 25, quan encara hi havia foc, ja quasi controlat en aquell moment però no acabat.
Han trigat una mica a publicar-ho però ja estava enviat i no l'he volgut retocar de cap manera.
El sentiment de tot el que explico és molt real i va ser llavors quan vaig necessitar escriure-ho!
Gemma
...[Ofensiu]
ResponEliminaMarteta | 02-08-2012 | Valoració: 10
Aviat, la mà humana acabarà amb tot el que estigui al nostre alcanç... serà llavors quan tots nosaltres ens haurem de refugiar a causa de la por que ens provoquen tots aquests accidents. Penso que si tot aixo seguieix així arribarà un dia que cap bomber ni cap altre tipus d'autoritat podrà aturar el que ha fet l'home... llavors serà quan ens adonarem de tot mal que hem fet, i de totes aquelles vides innocents que hem destrossat o ens hem enduit per no retornar-les més tard...
Un gran poema. M'ha agradat sobretot el final, és clar, concís, i diu tota la veritat..
Una besada!
Marta:)
JOAN ABELLANEDA FERNANDEZ jabellan@xtec.cat
ResponElimina31 de jul. (Fa 3 dies)
per a usuari
molt bé gemma,
és un lament descrit pas a pas , que et surt de dins i que narra com l'estupidesa humana pot arribar a fer tant de mal de forma gratuïta i absurda
sap greu
rep la meva abraçada solidària
joan
Has tocat un tema[Ofensiu]
ResponEliminaaurora marco arbonés | 12-08-2012 | Valoració: 10
de lo més candent, mai millor dit. Se'n parteix el cor en veure a la tele com les flames s' emporten boscos, animalons i vides humanes davant la impotència de tots plegats. I tu ho has sabut reflectir molt bé en el teu poema que presenta la immediata actualitat.
Seguirem en contacte.
Gemma[Ofensiu]
ResponEliminaPOBLET | 13-08-2012 | Valoració: 10
he copsat molt bé els sentiments profunds i l'impotència que ens produeixen aquests focs terribles.
Aquí a Sant Guim de Freixenet, varem tenir un foc paorós el mes de Juny, que va arribar ran les cases del poble. Ens quedà el cor xic, trist, impotent. I semble que també va ser originat, com tants d'altres, per un acte imprudent...
Gràcies pel teu comentari. Gemma,
Una abraçada,
Josep Maria
Foc[Ofensiu]
ResponEliminaJep Boix Frias | 15-08-2012
Un relat boníssim, treballat i trist.
Llegint-lo he tronat als paisatges cremats de Darnius, Agullana o Terrades. Era molt trist i aquestes ratlles teves són com un cop de vent, ple de força i talent.
Ara arriba una feina molt dura, repoblar. Però amb temps, seny i ànims és possible aconseguir-ho.
Felicitats!!
Quant de mal[Ofensiu]
ResponEliminaNonna_Carme | 16-08-2012
pot fer una senzilla burilla !
El teu poema palesa la inconsciència de qui la llença i els efectes devastadors que origina.
Ja he superat aquesta etapa d'estius tan enfeinats , amb fills i néts. Ara , el títol de besàvia em dona més tranquilitat.
El dia que tinguis temps i et vingui de gust ,llegeix els haikús que vaig escriure parlant del foc . FOC (haikús )
Un dia d'aquests t'escriuré a la teva adreça electrònica, val?
Una forta abraçada, Gemma.
Ràbia i desolació[Ofensiu]
ResponEliminaSergi | 16-08-2012 | Valoració: 10
Els boscos, arreu, estan perdent la seva vida i nosaltres els rodals que ens fan estar contents quan anem a algun lloc per a contemplar un paisatge de bosc frondós, s'està perdent això. Qui sap què coi es farà amb cada zona d'aquestes: si s'acabarà urbanitzant... s'hauria de repoblar cada bosc cremat , coi! Fa una ràbia inmensa!
Sergi
ResponEliminaPublicat a la revista ESPAIS de Barcelona
Núm. 70 - pàg. 37
Estiu 2012