Sóc fort, sóc jove, sóc aquí.
Me’n he anat del meu país,
de la meva gent, del meu món.
Tot és trist, res em somriu.
No hi ha feina, no hi ha futur,
només vull treballar,
només vull tenir l’oportunitat
de poder guanyar-me el pa!
Me’n he anat del meu país,
de la meva gent, del meu món.
Tot és trist, res em somriu.
No hi ha feina, no hi ha futur,
només vull treballar,
només vull tenir l’oportunitat
de poder guanyar-me el pa!
Gemma Matas
MICRORELAT[Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 22-04-2012
Presentat i seleccionat al concurs de microrelats Matas i Ramis d'Horta-Guinardò
de Barcelona en el veredicte del dia 19-4-12
La set dels estats irracionals[Ofensiu]
ResponEliminaSergi | 23-04-2012 | Valoració: 10
Valorar els aspectes de la vida que com a necessitat són ignorats en la seva majoria, és el que podríem anomenar justícia. I no n'hi ha, de justícia. Cercant en els abismes de la gent ensorrada sota la gran màquina occidental, hi trobem només que pols mentidera d'estats que miren per si mateixos, i quan parlo dels estats que miren per si mateixos, parlo de l'opulència desmesurada a la qual qualsevol, avui en dia, s'hi pot trobar sotmès.
Sergi
Una realitat dura i propera[Ofensiu]
ResponEliminaUnaquimera | 23-04-2012
El poema descriu per si sol, sense que calgui afegir gaires coses més, una realitat dura i propera, que resulta fàcil de reconèixer al nostre voltant a poc que dediquem una mirada atenta al que ens rodeja.
No m’estranya gens que el seleccionessin en el concurs, els versos s’ho mereixen!
Et desitjo una BONA DIADA i t’envio una abraçada vermella,
Unaquimera
Poques paraules [Ofensiu]
ResponEliminaNonna_Carme | 23-04-2012 | Valoració: 10
però de les que fan reflexionar i deixen un regust de culpabilitat .
Et felicito per aquest sucós poema.
Una abraçada , Gemma.
Per cert, espero que el nou nat i la mare estiguin perfectament.
canvis de vida[Ofensiu]
ResponEliminamagalo | 23-04-2012
Ha de ser terrible estar lluny dels teus i lluny de la teva terra. I que a tot s’afegeixi que no tinguis sort amb allò que venies cercant: una vida digna.
Unes quantes paraules molt ben posades!
Gràcies Gemma pel comentari que fas referint-te al meu relat "aquell que portes a dins" , T'he de dir que si que és biogràfic, però ja no és recent perquè el fill del que parlo és el petit i ja té 15 anys; tot i que podria referir-se també al gran. Però no pensis que és tant trist com sembla quan es llegeix. L'experiència de quan creixen els fills és molt enriquidora i omple als pares d'orgull. Les expressions d'afecte canvien.
Petons des de la ciutat veïna
Marta
Que faig[Ofensiu]
ResponEliminajos monts | 24-04-2012
Bé. Costa molt trobar l’equilibri entre el jo i l’entorn,
a vegades ens hauríem de preguntar:
Es ell o jo? Que faig.
No[Ofensiu]
ResponEliminabombetadellum | 25-04-2012 | Valoració: 10
es pot demanar més: clar, ras i concís.
Estic totalment d'acord amb tu!
felicitats per ser lúcida i crítica
Bombeta
No es pot silenciar[Ofensiu]
ResponEliminaNaiade | 25-04-2012 | Valoració: 10
Un petit poema que diu molt. Bona denuncia Gemma, d’un problema que es creua dia a dia en el nostre camí.
Una forta abraçada
uns altres ulls[Ofensiu]
ResponEliminaXunxi | 08-05-2012 | Valoració: 10
Denuncia sense amagatalls, tenim un gran problema com a essers humans en tants fronts oberts , hauríem de fer un “reset” com els ordinadors i començar de nou amb uns altres ulls
Seleccionat i editat en el llibre
ResponEliminaRecull de Relats 2012
del IV Concurs de Microrelats MATAS I RAMIS
Tema: OPORTUNITAT