-Que fort mare,
saps que ha fet en Jan? - s’ha menjat un
tros de pa que hi havia a la paperera del pati!
-A lo millor tenia
gana, no creus?
-Apa mare, per
molta gana que tingués això és fastigós!
-Has pensat que a
lo millor a casa seva no els hi arriben els diners per poder comprar esmorzar i
que potser en prou feines poden dinar?
-Si home, em faràs
creure que tampoc sopa, apa mare, quins pensaments tens!
-Per cert Àlex – li
diu la mare -demà al matí et posaré pa
per esmorzar.
-Pa? mare, perquè
m’ho dius això? – si me’l poses, no me’l menjaré, ja saps que vull una pasta!
-Dons si no te’l
menges, t’hauràs d’esperar fins al migdia, que per cert, a partir de demà,
vindràs a dinar a casa, ja no dinaràs al col·le.
-Ah, millor,
m’agrada molt més el que fas tu, que no pas el que em donen allà.
Arriba l’endemà i a
l’hora del pati l’Àlex busca l’esmorzar a la motxilla. Confia trobar la pasta
que cada dia porta però, no és així, només hi troba un tros de pa, com li havia
dit la mare, un tros de pa i un tallet petit de xocolata, res més.
Amb ràbia es queda
la xocolata i llença enfurismat el pa. No triga a veure en Jan que, amb una
mica de vergonya, el recull i se’l posa a la boca.
-Que n’ets de
fastigós! Pensa interiorment.
Va passant el matí
i comença a sentir gana, cada cop més gana. Arriba l’hora de plegar i se’n va
corrent cap a casa, necessita dinar, no pot més.
Arriba a casa i veu
tres plats a taula. Sorprès pregunta:
-Mare, que dinarà
amb nosaltres el pare?, que té festa avui?
-Avui i cada dia
Àlex, ja no té feina.
-Com que no té
feina? Vols dir que no anirà a treballar?
-No, la seva
empresa a tancat i tant ell com els seus companys s’han quedat al carrer.
La resposta de la
mare el deixa atònit, no ho acaba d’entendre bé, com és possible que no tingui
feina? – segueix pensant i es pregunta, i com portarà diners a casa?
Mentrestant la mare
va servint el dinar. Al veure un plat amb un caldo una mica espès i cap tipus
de tall d’acompanyament, pregunta:
-Mare, que dinarem
això avui?
-Si Àlex, això és
el dinar, darrera et faré una truiteta.
Menja devorant-ho
tot i en acabar, veu un plat amb la
truita que li ha comentat la seva mare, tot i que veu que només en hi ha una,
la que li serveix a ell. Apart, hi ha mitja barra de pa que els seus pares van
sucant a la sopa.
-Mare, que no
mengeu res més vosaltres?
-No Àlex, avui ja
hem dinat.
-Però que passa
mare, que vol dir tot això? ni que fóssim pobres demanant caritat!
-De moment, encara
podem posar el plat a taula fill, li respon el seu pare –això no vol dir que
aviat fins i tot també tinguem problema per fer-ho.
-I com és que de
cop i volta hem de viure d’aquesta manera?
-De cop i volta no
fill, ja fa temps que ho anem passant malament però ara, ja és definitiu, se’ns
ha acabat el benestar i ja ens podem oblidar que qualsevol tipus de luxe.
Encara donem gràcies de poder atendre les nostres primeres necessitats.
L’Àlex es nega a
voler entendre el perquè d’aquella situació però interiorment, molt
interiorment, pensa que no tornarà a llençar el pa de l’esmorzar i no sap perquè,
però deixa de considerar fastigós al Jan...
Gemma
Matas
molt bon relat gemma...[Ofensiu]
ResponEliminajoandemataro | 18-10-2012 | Valoració: 10
malauradament tan real i actual que colpeix en llegir-lo, esperem que les coses canviïn aviat...
abraçades !!
joan
I tant![Ofensiu]
ResponEliminaAleix de Ferrater | 18-10-2012 | Valoració: 10
sí, sí, cada cop coneixo més casos com els que descrius. Diumenge passat vam dinar amb una colla, on els fills de catorze anys només van menjar primer plat, després d'haver jugat un partit de futbol. Ni tall ni res. els pares no en tenien per a més. Sembla molt llunyà tot això que descrius, però cada cop ens mal acompanya més. Una abraçada Gemnma per les teves sempre interessants aportacions.
Aleix
Anem de cap al tercer món?[Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 18-10-2012
Quanta raó teniu companys, que trist és haver de pensar que cada vegada hi ha més famílies que "de moment", encara poden estar contents de poder posar un plat a taula pels seus fills i un platet per ells mateixos, ÉS VERGONYÓS HAVER ARRIBAT AQUÍ!!!
Gemma
M'has recordat[Ofensiu]
ResponEliminaNonna_Carme | 22-10-2012
el cas d'una dona que deia que ella mai tenia gana i era perque els seus fills poguessin menjar quelcom.
Molt bon relat i , maluradament , molt actual.
Una abraçada , estimada Gemma
Publicació[Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 28-11-2012
Publicat a TINETbiblioteca el 13-11-2012
Publicació[Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 27-06-2013
Publicat a la revista literària ESPAIS, núm. 73, pag. 7.