24 de des. 2012

EL PETIT PAÍS i el país veí


Hi havia una vegada un Petit País -en dimensió, tot i que no sempre havia sigut així- Amb el temps, de fet, a base de segles, un va retallar per aquí, l’altre per allà, l’altre per més amunt i l’altre per més avall. El fet és que un país veí, necessitava espai per poder “respirar”  millor i satisfer la seva pròpia vanitat i poc a poc i sempre utilitzant la “valentia” de les armes i l’engany, va anar fent-se amb el territori del Petit País, fins a incloure’l dintre de la seva geografia.
Però vet aquí que el Petit País, havia sigut molt important, abans de que comencessin les maquinacions d’uns i d’altres, per tal, tenia una llarga història dintre de la humanitat, unes arrels molt profundes i era molt ric en saviesa, amb cultura i amb molt més i per descomptat, també tenia la seva pròpia llengua.
El Petit País, ha passat molts anys de submissió al país veí i en conseqüència, el citat Petit País,  encara no s’ha pogut lliurar de l’ambició de poder del ja comentat país veí.
Així va ser com el país veí, va anar creixent i creixent, fins inflar-se com un globus i per tal, igual que un globus ple d’aire, poc a poc s’anava desinflant i necessitava anar bufant a mida que anava perdent força, per mantenir-se enlaire i llavors, va necessitar aplicar una altra estratègia: res d’armes, atacaria la cultura, ja que la història no la podia canviar.
I vet aquí que el país veí, mogut per l’arrogància i altres dèries, decidí atacar al Petit País en un punt que sabia que li faria molt de mal: intentar trobar un impediment de caire major,  aconseguir que no arribés a saber utilitzar correctament la seva pròpia llengua i decidí que la millor manera era fer-ho a partir de l’escola.  El país veí, només volia que es parlés amb el seu idioma.
Fins aquí arribava la seva pretensió, però no la del Petit País, que tot i que li havien anat arrencant part de les seves entranyes territorials, sempre havia sigut un lluitador i no pensava cedir en el fet de perdre les seves pròpies lleis, la seva  cultura i la seva llengua. Decidí  obtenir la seva independència i mantenir la seva pròpia identitat!
L’enveja segueix corrompent al país veí i enlloc de voler adonar-se de l’important que és dominar bé els diversos idiomes peninsulars, apart d’altres llengües estrangeres, enlloc de voler ampliar la seva cultura i no haver d’anar sempre amb traductors, fins i tot dintre “del seu territori”, es tanquen en banda i intenten construir un mur de contenció que encercli al Petit País, petit sí, però com ja hem dit, gran lluitador.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, el país veí, potser no en sortirà escaldat,  perquè? Home...  IMPOSARÀ AUTORITAT!!!
                                                                                            

                                                                                          Gemma Matas                        

7 comentaris:

  1. Real, trist i difícil de resoldre[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 15-12-2012

    Malauradament, un dels grans problemes que estem vivint, m'ha inspirat a escriure aquesta petita narrativa, mai tan ben dit "REAL COM LA MATEIXA VIDA"

    Gemma

    ResponElimina
  2. De part de Joan de Mataró[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 18-12-2012
    ´
    ja he llegit el conte gemma, l'haurem de llegir al wert, tot menys el final perquè jo si que espero que algú surti ben escaldat !!

    una abraçada i fins aviat
    joan

    ResponElimina
  3. Amb format de conte[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-12-2012
    dius veritats com temples. Donem temps al temps i ells solets acabaràn ofegant-se. No podran amb nosaltres.
    Espero que el teu marit es vagi recuperant.

    Una abraçada , Gemma

    ResponElimina
  4. Si,[Ofensiu]
    POBLET | 26-12-2012 | Valoració: 10
    hi ha moltes semblances entre EL PATIT PAIS i la meva oda, ambdós respiren el mateix aire de llibertat i el ferm desig de tornar a ser el que sempre haviem estat.
    Gràcies, Gemma, pel teu comentari.
    Aprofito per desitjar-te un bon 2013, i que puguem seguir manifestant-nos amb llibertat total.
    Una cordial anraçada.

    Josep Maria

    ResponElimina
  5. Opino[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 02-01-2013
    Bé, doncs, et diré la meva opinió...

    Al país petit se'l volen menjar, amb Wert contra llengua i cultura i el país gran, políticament, és una dreta que no fuig. Simplement, el nostre petit país no s'arronsa davant la llei però resulta que jo penso una cosa, si val a dir: els polítics del petit país on vivim, sovint, em repugnen, tot em sembla un circ abominable. Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura. Polítics fora, guanya la balança del poble.

    Feliç any nou!


    Sergi

    ResponElimina
  6. Los conquistadores...[Ofensiu]
    Annalls | 02-01-2013
    EL vehi del petit-gran país,es covard, malparit i amb poca cosa al cap, i les pedres que es tira al teulat li acabarant caient al damunt. >Si fossin llestos no dirien el que diuen envers nosaltres i els seus mateixos. "Los mendigos de las calles son un estorbo añadido para su limpieza"Ana La Botella. "Que se jodan los parados" Una ministra. Los jovenes que se van de España son una mezcla entre Guillermo >Tell i Willy Fox", una altra ministra.....!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! No es res personal , senzillament no tenen res a la closca.
    En quan a la nostra classe dirigent , tranquila...ja els escombrarem en el seu moment...

    ResponElimina
  7. Revista LO CÀNTICH[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 03-04-2013


    Aquest relat ha sortit publicat a la revista LO CÀNTICH d'aquest trimestre que s'anomena ANTÍTESI, 2013, la número 18.

    L'acompanya la il·lustració de Frederik de Wit "Principatus Catalonia et Comitatuum Ruscinonis et Cerretaniae.

    Amb el meu agraïment més sincer.

    ResponElimina