4 de març 2013

ARRIBAR AL MÓN


                                    
En Roger, angoixat, es mira la cara de la Berta. Està apunt de tenir la criatura, la primera, i tot i que procura no cridar i controlar el gran dolor que sent, el sofriment la supera. 
-Ho fas molt bé, una mica més, apreta fort, només una mica més, au, una mica més-
La llevadora va insistint i tot de cop es sent un crit esglaiador i un plor fort i seguit: acaba de néixer la Marta!
En Roger s’ha quedat com petrificat. Com si fos una pel•lícula, veu unes mans posant una figureta minúscula sobre el pit de la mare. Contempla l’escena sense poder reaccionar. Veu un caparró ple de cabells foscos, veu que s’arrup sobre la mare i para el seu plor.
La Berta l’acarona, la mira amb un somriure dolç i la seva cara s’ha transformat. No s’hi veu dolor, s´hi veu amor i felicitat.
Ell comença a reaccionar, durant un bon espai de temps ha viscut l’intens dolor de la seva dona. Es sentia impotent davant del seu sofriment, la mirava amb un amor intens, els seus ulls clamaven a uns i altres que no la deixessin patir d’aquella manera i tot d’una, sent com es barreja el crit i el plor i veu aquell ser tant petitó que des de aquell moment li ha canviat la vida: és pare. 
Contempla la mare i la filla amb una mirada plena d’amor. Li va baixant una llàgrima, desitjaria poder omplir de petons a la seva dona i agafar als seus braços aquella petitona.
La llevadora, l’observa i li diu, prepara’t Roger, ara et donarem a la nena perquè la puguis vestir. Seràs el primer en cobrir el seu cos només arribar al món.
S’acosta un moment, besa a la Berta amb tot l’amor i quan li posen la nena als braços, esclata en un plor mentre li diuen:
-té aquí tens la teva filla-
En Roger l’agafa amb molt de compte, no té experiència, però quan té aquella petitona als seus braços, sent una dolçor especial que no sap desxifrar, sent que només veure-la, l’amor que l’inspira no té preu ni es comparable amb res, és la seva nina!

                                                                           Gemma Matas

11 comentaris:

  1. Arribem al món, iniciem la nostra existència, travessem el camí que ens espera, intentem viure el millor possible, procurem ser feliços durant tota la vida!

    ResponElimina
  2. Bona arribada[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-03-2013 | Valoració: 10
    El naixement i la recepció per part del pare..... sensible i tendre. Enhorabona !!!

    ResponElimina
  3. Hola Gemma[Ofensiu]
    allan lee | 07-03-2013
    un relat intens i vívid que ens toca el cor a tots els què hem estat pares i mares. Realment és un instant de la vida en què tot canvia i t'omples d'un sentiment d'alegria i d'un gran desig de protecció. M'ha agradat molt.
    Una abraçada,

    a

    ResponElimina
  4. Feia dies que no et llegia![Ofensiu]
    Annalls | 07-03-2013
    Molt bona descripció d'un part "com a de ser", amb el pare participant des el primer moment . Tendre i realista. Afortunadament les costums han canviat.
    Anna

    ResponElimina
  5. i és que els pares, els homes,...[Ofensiu]
    joandemataro | 07-03-2013 | Valoració: 10
    al contrari del que es pugui pensar també podem arribar a ser molt sensibles
    gràcies gemma per demotrar-ho amb aquest relat

    abraçades
    joan

    ResponElimina
  6. D'acord amb en Joan[Ofensiu]
    Carlos Manrique Pérez | 07-03-2013 | Valoració: 10
    Totalment d'acord amb en Joan i un 10 per tu, jo he fet un relat molt similar, me'l podríes mirar i comentar?

    ResponElimina
  7. Els primers instants[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-03-2013 | Valoració: 10
    M'ha agradat molt la visió que has descrit del pare, els nervis, el patiment, l'emoció. Sempre és una segona persona i en aquest relat l'has convertit en el primer, el protagonista, Marta a part. I transmetre aquestes emocions com ho has fet m'ha encantat, de veritat. Entre tantes notícies salvatges, un relat així va la mar de bé. Una forta abraçada Gemma.

    Aleix

    ResponElimina
  8. És difícil descriure[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-03-2013
    l'emoció quan s'assisteix , en directe, a un naixement. Peró tu has sabut transmetre'ns totes les sensacions que s'experimenten.

    Molt bon relat, estimada Gemma.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Molt bé i m'agrada[Ofensiu]
    L'Home Fosc | 08-03-2013
    però diria que l'has retocat, oi? el veig diferent al del repte.

    És aquest un relat gairebé poètic, diria que si l'hauries fet en primera persona, els sentiments que sent el pare es podrien descriure encara amb més poesia.
    Et proposo un repte personal; has d'atrevir-te a viure en la pell del teu protagonista, no sols veure i narrar, has de viure la seva experiència, i aleshores és quan jo crec que podria guanyar en poesia el relat, que jo diria que ara el veig més poètic.

    Ep, que el relat està molt bé i m'ha agradat, i m'ha transportat al naixement del meu fill Roger, que diria, pam més pam menys, que va anar així... potser és la mateixa llevadora, ja que va néixer en el Taulí i tu escrius de Sabadell estan, oi?.

    Bé, de tota manera he de llegir més coses teves per comparar i trobar-te aquesta veu narrativa que ens ofereixes.

    Ferran

    ResponElimina
  10. Que bonic![Ofensiu]
    Emily Dragonfly | 09-03-2013 | Valoració: 7
    És realment tendre, m'ha agradat molt Gemma.
    Segueix així!

    ResponElimina
  11. Publicació[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 11-03-2013

    PUBLICACIÓ DIGITAL

    Publicat per TinetBIBLIOTECA de la Diputació de Tarragona.

    11-3-2013

    ResponElimina