12 de nov. 2012

ENS IMPORTA CASA NOSTRA?




Cau el sostre,
es desglaça l’Àrtic.
Onades de calor,
falta de pluja.
Temps rebel,
protesta  la natura.
Pol·lució a raig,
anem acabant l’oxigen.
Tones de brutícia,
la Terra no té clavegueres.
Residus químics,
els rep el riu.
Se’n van a para al mar,
ens mengem els peixos.
Anem matant animals,
acabem especies protegides.
L’home segueix matant,
armes, bombes, destrucció.
Cremem els boscos,
esgotem la font de la vida.
Anem destrossant el planeta,
estem esmicolant la Terra.
Ens importa casa nostra?
l’estem fent malbé mica en mica!




                                                              Gemma Matas









La meva visió de com anem destruint la Terra!

3 comentaris:

  1. Publicació[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 02-09-2012

    Publicat per TINETbiblioteca el dia 27-8-2012.

    ResponElimina
  2. Consciència[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-09-2012 | Valoració: 10
    Ets la poetessa de la consciència, de la crítica palpable i del cervell que es mou. Completament d'acord amb el que dius i m'encanta com ho dius. Jo, que acabo d'arribar de Ribes de Freser, on m'he casat, mira, veig les coses encara des de dalt del núvol. Ha fet fresqueta, pluja, plugeta, hem caminat amb sol solet i , fins i tot, ens hem banyat en un riu secret, prop del veinat de Serrat, a uns 1.400 metres d'alçada, en un paradís d'aigua, ponts de fusta, herba, bosc encantat i una caloreta justa. Un paradís de ninfes. Tocar de peus a terra és el que descrius i el que també hi havia sota els nostres peus, entre ninfes i bombolles de colors. Una abraçada d'un que encara està dalt del núvol, l'Aleix.

    ResponElimina
  3. Perquè vaig escriure aquest relat.[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 22-09-2012
    Vaig escriure aquest relat amb pena i resentiment. Pena i resentiment pensant en com som els humans. Arreu només trobem destrucció, odi, enveges països en peu de guerra, governs que NO VOLEN entendre al seu poble, etcètera i molts més etcèteres.

    A més a més, entre uns i altres estem destruint casa nostra, estem destruint el món en que vivim amb la nostra pròpia irresponsabilitat. En el relat expresso clarament el meu sentiment envers tot plegat.

    Per altra banda, cada vegada són més freqüents fenòmens metereològics molt greus: inundacions per un cantó, sequedat extrema per l'altre, terratrèmols, volcants en erosió, huracans i tantes altres coses...

    I acabo pensant: NO SERÀ QUE LA NATURA JA HA DIT PROU?

    Gemma

    ResponElimina