9 d’abr. 2013

SOC EXTRAORDINARI!


                                                        
-Ostres, com sona, és magnífic, quin domini, com interpreta a Mozart!
-Ja et vaig dir que t’agradaria sentir-ho.
-Vas comentar que era un home jove, no?
-Jove i guapíssim, quin tio, quina passada!
-És d’aquí?
-No sabria dir-t’ho, pel seu físic sembla més aviat alemany.
-O sigui, alt, ben proporcionat i a sobre ros i d’ulls blaus?
-Si, si, MOLT ben proporcionat, és un Adonis!
-Fixa’t, es va parant gent.
-Com sempre que toca el piano, certament crida l’atenció.
-El que és curiós és que tingui la finestra oberta.
-Jo crec que això a lo millor és, diem... pretensió!
-El veus pretensiós?
-I qui no, un paio com aquest, segur que totes li ponen.
-Ostres, mira que si també té altres virtuts...
-Crec que no ni falten... no tot s’acaba amb el piano!
-A que ve aquest retintin?
-Home, a vegades és senten uns gemecs... masculins i femenins que... deu ni do!
-Carai, si que n’esteu pendents els veïns.
-Home, el tio s’ho val, crida l’atenció.
-Vol fer el favor de no acostar-se tant, sisplau?
-Amb qui parles?
-Amb aquell poca pena d’allà. Ja és la segona vegada que quasi se’m tira a sobre. En aquest, tampoc li falten mèrits, quina fila i quina pudor d’all que deixa anar!
-Tu escolta el piano i deixa volar la imaginació, aquest que se’n vagi a pastar fang!

-I tant que me’n hi vaig, soc esqueroset, però soc extraordinari, quins dits que tinc tocant el piano, jo mateix m’emociono quan m’escolto!

Dalt l’apartament, el jove alemany va llegint esperant que es faci l’hora d’aixecar-se, tancar la finestra exhibint-se bé, tancar l’aparell de gravació perfecte de les obres de Mozart (avui no toca la gravació amorosa), deixar passar una bona estona, sortir al carrer i comprovar si ja li havia entrat la suculent quantitat que cada dijous es trobava al seu compte. No tenia ni idea de qui era l’eixelebrat que l’havia contractat per fer aquella representació, en tenia prou veient que complia amb la seva paraula: sempre rebia els diners pactats!


                                                                                                         Gemma Matas

6 comentaris:


  1. És molt curtet. És per un concurs de ARS (Associació Relataires en Català), on ja hi he guanyat unes quantes seleccions i publicacións.

    És sobre els PECATS CAPITALS i aquest mes toca SUPÈRBIA!

    ResponElimina
  2. Quina idea més original Gemma!![Ofensiu]
    Annalls | 09-04-2013
    I quina pena tenir que recorre a un físic llogat perquè t'escoltin... Som així de ximples!
    Anna

    ResponElimina
  3. Molt bon relat[Ofensiu]
    edgarcotes | 10-04-2013 | Valoració: 10
    Un manera al primer cop estranya i després brillant de descriure la supèrbia. Moltes felicitats pel relat Gemma, i que tinguis moltíssima sort.
    Edgar

    ResponElimina
  4. Fluït i fresc[Ofensiu]
    Pit-roig | 10-04-2013
    Un relat fluït i fresc. Confesso que em va costar entendre'l a la primera lectura. Aquell pianista, si toca tan bé, per què ha de recòrrer a un Apol.lo? Pot ser per què la nostra societat està completament dirigida al físic. Supèrbia per les dues bandes, doncs.
    Et desitjo molta sort, Gemma!

    Violant

    ResponElimina
  5. ......[Ofensiu]
    Naiade | 11-04-2013 | Valoració: 10
    Bon relat Gemma, sembla mentida que algú pugui recórrer a suplantar la seva pròpia imatge a fi d’agradar més, una veritable pena. Molt ben tramat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. sens dubte...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-04-2013 | Valoració: 10
    una trama ben original gemma, amb un final inesperat


    salutacions primaverals !!!

    i fins la propera
    joan

    ResponElimina