-Ostres, com sona, és magnífic,
quin domini, com interpreta a Mozart!
-Ja et vaig dir que t’agradaria
sentir-ho.
-Vas comentar que era un home
jove, no?
-Jove i guapíssim, quin tio, quina
passada!
-És d’aquí?
-No sabria dir-t’ho, pel seu físic
sembla més aviat alemany.
-O sigui, alt, ben proporcionat i
a sobre ros i d’ulls blaus?
-Si, si, MOLT ben proporcionat, és
un Adonis!
-Fixa’t, es va parant gent.
-Com sempre que toca el piano,
certament crida l’atenció.
-El que és curiós és que tingui la
finestra oberta.
-Jo crec que això a lo millor és,
diem... pretensió!
-El veus pretensiós?
-I qui no, un paio com aquest, segur
que totes li ponen.
-Ostres, mira que si també té
altres virtuts...
-Crec que no ni falten... no tot
s’acaba amb el piano!
-A que ve aquest retintin?
-Home, a vegades és senten uns
gemecs... masculins i femenins que... deu ni do!
-Carai, si que n’esteu pendents
els veïns.
-Home, el tio s’ho val, crida
l’atenció.
-Vol fer el favor de no acostar-se
tant, sisplau?
-Amb qui parles?
-Amb aquell poca pena d’allà. Ja
és la segona vegada que quasi se’m tira a sobre. En aquest, tampoc li falten
mèrits, quina fila i quina pudor d’all que deixa anar!
-Tu escolta el piano i deixa volar
la imaginació, aquest que se’n vagi a pastar fang!
-I tant que me’n hi vaig, soc esqueroset,
però soc extraordinari, quins dits que tinc tocant el piano, jo mateix
m’emociono quan m’escolto!
Dalt l’apartament, el jove alemany
va llegint esperant que es faci l’hora d’aixecar-se, tancar la finestra
exhibint-se bé, tancar l’aparell de gravació perfecte de les obres de Mozart (avui
no toca la gravació amorosa), deixar passar una bona estona, sortir al carrer i
comprovar si ja li havia entrat la suculent quantitat que cada dijous es
trobava al seu compte. No tenia ni idea de qui era l’eixelebrat que l’havia
contractat per fer aquella representació, en tenia prou veient que complia amb
la seva paraula: sempre rebia els diners pactats!
Gemma
Matas
ResponEliminaÉs molt curtet. És per un concurs de ARS (Associació Relataires en Català), on ja hi he guanyat unes quantes seleccions i publicacións.
És sobre els PECATS CAPITALS i aquest mes toca SUPÈRBIA!
Quina idea més original Gemma!![Ofensiu]
ResponEliminaAnnalls | 09-04-2013
I quina pena tenir que recorre a un físic llogat perquè t'escoltin... Som així de ximples!
Anna
Molt bon relat[Ofensiu]
ResponEliminaedgarcotes | 10-04-2013 | Valoració: 10
Un manera al primer cop estranya i després brillant de descriure la supèrbia. Moltes felicitats pel relat Gemma, i que tinguis moltíssima sort.
Edgar
Fluït i fresc[Ofensiu]
ResponEliminaPit-roig | 10-04-2013
Un relat fluït i fresc. Confesso que em va costar entendre'l a la primera lectura. Aquell pianista, si toca tan bé, per què ha de recòrrer a un Apol.lo? Pot ser per què la nostra societat està completament dirigida al físic. Supèrbia per les dues bandes, doncs.
Et desitjo molta sort, Gemma!
Violant
......[Ofensiu]
ResponEliminaNaiade | 11-04-2013 | Valoració: 10
Bon relat Gemma, sembla mentida que algú pugui recórrer a suplantar la seva pròpia imatge a fi d’agradar més, una veritable pena. Molt ben tramat.
Una abraçada
sens dubte...[Ofensiu]
ResponEliminajoandemataro | 11-04-2013 | Valoració: 10
una trama ben original gemma, amb un final inesperat
salutacions primaverals !!!
i fins la propera
joan