A Catalunya vaig néixer
un dia ja molt llunyà
i de la terra on vaig
créixer
en vaig haver de marxar.
Exiliat va ser el meu pare
quan jo encara era petit
i amb més germanes i ma
mare
varem haver de fugir.
Gran era la meva pena
al recordar el teu perfil.
Tristos van ser els anys de
guerra
sens poder ni moure un dit.
Vaig fer amistats noves
vaig conèixer molt de món,
però varen ser moltes les
hores
que em vaig sentir trist i
sol.
Casa meva no era allà
no em cridava aquella terra,
el que volia era tornar
i lluitar per ma bandera.
Ara per fi estic aquí
i ja no en penso marxar.
Per tu lluitaré fins a
morir
com a tot bon català.
Gemma Matas
No és biogràfic, és un
homenatge que crec que es mereixen els exiliats del nostre país. Entre el que
he llegit, he sentit i he imaginat, no crec que m’erri gaire de quin podia ser
el seu sentiment de llibertat al tornar a trepitjar Catalunya.
gràcies gemma per l'homenatge als exiliats, jo en tinc de familiars que ho són i tinc tiets i cosins a França
ResponEliminai gràcies també pel teu comentari al meu conte, és cert és diferent, amb un punt d'intriga però alhora juga amb la imaginació sobre el desconegut, l'espai infinit, l'univers...
en fi, més que guanyar el que m'agrada i m'il.lusiona és el procés d'escriure i sobre tot el poder comentar-lo després amb tots vosaltres
abraçades
joan
Aquest també és el meu criteri Joan, m'agrada molt col·laborar, escriure, comentar i sobretot, adquirir experiència i anar aprenent.
EliminaM'agrada molt l'ambient que es respira a RC.
Una abraçada.
Gemma
gràcies de nou gemma, per les teves visites i comentaris al meu blog
ResponEliminaabraçades i fins aviat
joan
rosa ayala 19 de febr.
ResponEliminaGemma, com sempre que escrius te molt sentiment _____________________________...
Miquel de la Rosa i Bages 19 de febr.
ResponEliminaEstà molt bé. Enhorabona Miquel El 19 de febrer de 2012 21:23, Gemma Matas Gu...
Ana Sanagustin anasanagustin27@gmail.com
ResponElimina20 de febr.
per a usuari
Gemma, el teu poema, a mes de varies lectures con be dius, sí es podria associar a moltes i moltes famílies de dins i fora de Catalunya. Moltes famílies que -simplement- per pensar d'una manera diferent van haver d'exiliar se , no sols ca pa Europa, també a Mèxic i altres indrets. Aquest sentiment que molt bé reflexes al teu poema, de alguna manera, hi ha famílies que no han pogut tornar i no han gosat de lluitar per la seva terra .
Tan de bo, que mai més -un altre guerra civil-
T' encoratjo a seguir escrivint . ¡¡ENDAVANT¡¡
Fins dijous
Neus Gassol Duch 20 de febr.
ResponEliminaMOLT BE !!!!
Josep i Dolo canguixo@yahoo.es
ResponElimina24 de febr. (Fa 13 dies)
per a usuari
Hola GEMMA. He llegit el conte D'ARNAU i la seva estrella i... m'agradat molt i molt ets una CRAC,a i el poema del exili l'trovat molt entranyable,tris i sere. Gracies per la cultura que desbordes
Una abraçada
DOLO
molt bé gemma...[Ofensiu]
ResponEliminajoandemataro | 19-02-2012 | Valoració: 10
passat, present i futur és aquest poema teu
la nostra terra sempre ens crida i vol ser lliure
abraçades
joan
A títol d'homenatge[Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 19-02-2012
Volia afegir que aquest relat no es biogràfic, és una especie d'homenatge que dedico a totes les persones que han viscut un exili.
Entre lo que he llegit, lo que sentit, lo que m'han explicat i la meva imaginació, crec que el seu estat d'ànim es més o menys aquest.
Ojalà tots els que han tornat, hagin pogut trobar la seva llibertat.
El punt del retorn[Ofensiu]
ResponEliminafranz appa | 19-02-2012
Ha estat concebut com a homenatge, i com a tal estic convençut que e´splenament reeixit. Integra, amb un ritme i unes rimes populars i ben dutes, els elements bàsics de l'experiència de l'exili i traspua l'amor a la terra que és la clau del sentiment de l'exili. Només qui se sap d'un lloc pot enyorar-lo i desitjar ferventment tornar-hi.
Per diverses raons vaig estar llegint coses sobre i de l'exili dels catalans després de la guerra civil, i trobo que li has sabut trobar el punt just d'emoció.
Una abraçada,
franz
Poema de la [Ofensiu]
ResponEliminafree sound | 19-02-2012 | Valoració: 10
memòria històrica.
Del record, de l’exili,
del retorn i de l’amor
a la llibertat.
Paraules contra l'oblit.
Bonica poesia.
estimar la terra....[Ofensiu]
ResponEliminateresa serramia | 26-02-2012
la terra, la llengua...
són la nostra sang, la nostra vida, la nostra joia..
Que bonic, Gemma!!
gràcies per llegir-me i fer-me un lloc aL TEU COSTAT..., gràcies...............
Romanço[Ofensiu]
ResponEliminaOnofre | 26-02-2012 | Valoració: 10
El romanço de la memòria...
històrica?
gràcies per les teves paraules...[Ofensiu]
ResponEliminateresa serramia | 27-02-2012
el meu mail és teresa.serramia@gmail.com
treballo amb una revista de paper (que no surt als quioscos) que fem entre un grup d'amics...M'agradaria que tu hi participessis, si vols...
Ja em diràs alguna cosa....
(:[Ofensiu]
ResponEliminaMarteta | 14-03-2012 | Valoració: 10
Jo no som catalana ni vaig viure en aquells temps tan durs de guerra, però conec el que va passar, i va ser un periode on moltes injustícies van passar. Esper que mai això es torni a repetir.
M'ha agradat el poema!
Una besada!
Marta
(:[Ofensiu]
ResponEliminaMarteta | 14-03-2012 | Valoració: 10
Jo no som catalana ni vaig viure en aquells temps tan durs de guerra, però conec el que va passar, i va ser un periode on moltes injustícies van passar. Esper que mai això es torni a repetir.
M'ha agradat el poema!
Una besada!
Marta
Comunicat[Ofensiu]
ResponEliminaAssociacioRelataires | 28-03-2012
Benvolgut/uda relataire:
En publicar aquest relat vas clicar l’opció de participar al “Concurs ARC de Poesia 2012”.
Segons les bases del certamen (les trobaràs a la web de l’ARC i a la pàgina d’inici d’RC), aquesta convocatòria en concret és oberta només per a associats i associades.
En els arxius de l’Associació no consta aquesta teva condició d’associat/ada, per la qual cosa no podem acceptar l’obra en qüestió.
Amb tot, si es tractés d’una errada administrativa nostra, o bé la teva intenció fos inscriure’t a l’ARC, o bé haguessis presentat el relat sota un nick diferent a l’habitual, et preguem ens ho comuniquis per correu electrònic a l’adreça associacio.relataires@gmail.com
Cordialment,
Comissió Concursos de l’ARC
Enhorabona![Ofensiu]
ResponEliminaAssociacioRelataires | 26-04-2012
Enhorabona!
Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).
En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.
Gràcies per la teva col•laboració,
Junta de l'ARC (Comissió Concursos)
Crònica amb tres etapes[Ofensiu]
ResponEliminaUnaquimera | 04-06-2012
Aquest poema sembla ( suposo que volgudament ) la crònica d’una vida i d’una fracció de la història... o millor dit de tres, que es podrien subtitular amb els mots que serveixen de títol.
Per sort, l’última paraula, que és la darrera etapa d’aquesta crònica, implica que s’ha avançat, o que s’ha rectificat una greu errada anterior.
Després, però, la continuïtat històrica i l’actualitat ens ensenya que encara hi ha molt per rectificar, és a dir, molt pel que lluitar des de la llibertat d’elecció i d’identitat.
T’envio lliurement una abraçada,
Unaquimera
Entranyable cant a la terra.[Ofensiu]
ResponEliminaNonna_Carme | 30-06-2012
Què trist ha de ser viure en el exili quan s'estima tant la pròpia terra . oi Gemma ?Saps que m'agraden molt els poemes rimats ? Els trobo musicals i dolços malgrat el tema triat sigui dur com és aquest. Et felicito.
No t'he valorat perquè he deixat de fer-ho. Ja no valoro ningú i estic pendent de canviar la foto de la meva bio perquè ja és de fa quatre anys i , es clar, estic més vella.
No sé si en algun dels meus comentaris t'he dit quelcom que t'ha molestat. Si és així et prego em disculpis. M'agradava la correspondència amb tu.
Petonets al néts.i molt bon estiu per a tu.
Nonna
Publicat al Poemari LLIBERTAT
ResponEliminaDiversos autors
"Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat"
Llibre 06 Col·lecció Relataires, pag. 78
Presentació i venda: dia 10-11-2012
a Barcelona, Vapor Vell (Barri de Sants)