12 de febr. 2012

L'ARNAU I LA SEVA ESTRELLA


                                                      
 L’Arnau seu al marc de la finestra de la seva habitació. Son més de les deu de la nit i el cel està ple d’estrelles. Se les mira embadalit, repassant unes i altres com si en busqués una en concret. De cop i volta en descobreix una més petita i molt més brillant que les altres. Se la torna a mirar bé i no en té cap dubte, és diferent de totes les demés.
-Vols ser la meva estrella? –li pregunta amb veu alta.
En el mateix moment, l’estrella desprèn un doble pampallugueig molt brillant i retorna a la seva posició normal.
L’Arnau, bocabadat, no s’ho pot creure, ell mateix es diu –és impossible, ho dec haver somniat-
Es frega bé els ulls, torna a mirar al cel i un cop ha trobat l’estrella decideix repetir la pregunta pensant –ara estaré ben atent, segur que ha sigut cosa de la meva imaginació-
-T’ho he preguntat fa un moment però en vull estar segur, vols ser la meva estrella? – torna a passar exactament igual que abans, l’estrella li respon amb el doble pampallugueig!
Procura relaxar-se i tímidament mira al cel a veure si encara hi és. Li costa concentrar-se, encara està una mica espantat i les veu totes igual però de cop i volta, veu la estrella petita que li torna a “picar l’ullet”, se la mira bé i es diu –sí que l’és si, i tant que l’és-
Li va marxant la por i poc a poc es posa a parlar amb ella decidit, com si es coneguessin de tota la vida.
-Mira, li diu –ja que vols ser la meva estrella, et posaré un nom, per exemple... Sheila, t’agrada?, jo em dic Arnau. Ara que ja ens coneixem, ens serà més fàcil parlar-nos l’un i l’altra.
L’estrella li respongué amb el seu pampallugueig i amb això ja en va tenir prou l’Arnau per saber que a partir de llavors ja tenia la seva pròpia estrella.
S’aixecà i anà a l’escriptori a buscar un paper i un llapis i es disposà a dibuixar-la.
-Sheila, miraré ben bé la forma que tens i et dibuixaré, així sempre et podré portar amb mi. De dia no et veuré i si un dia plou o està ennuvolat tampoc, ara procura no moure’t eh? – serà una mica complicat-
Com que hi té molta facilitat, no li ha costat gens de donar-li forma. Quan acaba, repassa bé l’estrella i el seu dibuix i queda content, son pràcticament iguals.
-Saps què Sheila? – no estaria malament que fes el dibuix amb boli platejat i ho repasses amb una mica de purpurina però, crec que m’agradarà més deixar-te tal com estàs, només dissenyada amb llapis, de bonica i brillant ja en ets prou tu -
Li va venint son i decideix ficar-se al llit.
-Bona nit Sheila, li diu, em faràs companyia a la meva tauleta de nit-
L’estrella també li desitja bona nit amb la seva salutació particular.
L’Arnau es posa al llit i no li costa gens agafar el son. Es queda profundament adormit i en somnis veu a la Sheila que se’l hi acosta poc a poc, baixant del cel acompanyada d’un cometa que la porta al damunt de la seva cua. La deixa en el seu somni i ell marxa.
L’Arnau es veu a sí mateix rebent a la Sheila molt content. Comencen a parlar com a dos grans amics.
-Com és que has baixat a la terra, li pregunta
-Perquè ets el meu amic i et vull ajudar a viure millor en el teu món-
-I com ho podràs aconseguir? – De quina manera t’amagaràs per anar d’una banda a l’altra?
-Ja m’he amagat, m’he convertit en el teu dibuix!
L’Arnau es despertà suat i espantat a base de bé, no entén el que ha passat. Que ha sigut aquest somni tan estrany que acaba de tenir? – que ha passat amb l’estrella? –
Amb por mira la tauleta i al anar a encendre el llum, veu la brillantor de l’estrella. S’empassa la saliva amb molta dificultat de tanta por que té i el segueix mirant. No sap ben bé perquè però nota com si una força interior li digués que l’agafés.
-No tinguis por, li diu la Sheila, soc la teva amiga i sempre vetllaré per tu.
L’Arnau no sap cóm però poc a poc es va sentit relaxat i amb molta pau interior, sembla que hagi comprés el significat de les paraules de l’estrella. Ha comprés que a partir d’aquell moment, no ha de témer res, la seva estrella sempre el protegirà.

                                                                                            Gemma Matas


Dedicat als meus petitons, Itziar, Oriol i Nil.

20 comentaris:

  1. Josep i Dolo canguixo@yahoo.es
    24 de febr. (Fa 13 dies)

    per a usuari
    Hola GEMMA. He llegit el conte D'ARNAU i la seva estrella i... m'agradat molt i molt ets una CRAC,a i el poema del exili l'trovat molt entranyable,tris i sere. Gracies per la cultura que desbordes
    Una abraçada

    DOLO

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma Matas Gustems
      24 de febr. (Fa 13 dies)

      per a Josep
      Moltes gràcies per tot el que em dius i la opinió que et mereixo però et puc assegurar que no desbordo cultura, no soc res de l'altre món, simplement és que el tema de la literatura se'm dona bé i com que m'agrada molt escriure, a mida d'anar practicant i llegint vaig adquirint experiència, no és res més que això, ojalà pugues sentir la satisfacció interior que em representaria ser més intel·ligent del que soc.
      Estic molt contenta de que et vagin agradar aquests dos escrits.
      Ets una amiga fantàstica.
      Una abraçada molt forta.

      Gemma

      Elimina
  2. L'Aurora m'ha comentat que li ha agradat molt aquest conte.

    ResponElimina
  3. A la Gemma li ha agradat molt el conte i s'ha quedat sorpresa al veure que també anava dedicat al Nil.

    ResponElimina
  4. L'Arnau i la seva estrella[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 13-02-2012

    Aquest conte el dedico molt especialment als meus tres nets. Ojalà al cel hi hagi sempre una estrella que vetlli per ells.

    Amb tot l'amor de la vostra avia

    Gemma

    ResponElimina
  5. Somiar, mirar el cel...[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-02-2012
    Espero que als teus néts els hi agradi molt el conte que els has dedicat de forma especial: realment, és una narració adequada per als infants, als quals agrada somiar, mirar les estrelles, i sentir-se segurs i protegits.
    ( De fet, totes les criatures tenen el dret a sentir-se així, encara que no en totes ni a tot arreu es veu acomplert. )

    Fins i tot quan ja en som grans, ens continua agradant tot plegat, oi, Gemma? ;-)

    T’envio una abraçada lluenta,
    Unaquimera

    ResponElimina
  6. Els llenguatges[Ofensiu]
    allan lee | 22-02-2012
    sense paraules a vegades són els més expressius. Trobo que aquesta història és ben contada, molt bonica, i adequada per als nens - que encara poden obrir els seus horitzons molt enllà, sense les restriccions que sovint tenim els grans. M'ha agradat molt i estic molt contenta de participar en aquest concurs com tu. Una abraçada

    a

    ResponElimina
  7. Per concursar...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 24-02-2012

    Tot i que no li vaig fer constar en el seu moment, aquest conte és perquè entri dintre d'aquest concurs.

    Suposo que tot i així es sobreentèn ja que el vaig introduir en el programa obert per això.

    Ho dic a tall de comentari, no em voldria haver equivocat.

    Gemma

    ResponElimina
  8. Il.lusió[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-02-2012 | Valoració: 10
    El relat és màgic. Tot ell respira un aire de colors i espurnes. És encantador i estic segur que el teu net estarà encantat de la seva àvia. La narració és molt fluïda, àgil i talment sembla explicada per un nen. Felicitats Gemma i molta sort pel concurs! Una abraçada.

    Aleix

    ResponElimina
  9. la barreja...[Ofensiu]
    joandemataro | 26-02-2012 | Valoració: 10
    de la imaginació, la infantesa, la innocència i els somnis tot en un fan del teu , un relat ple de màgia
    molt bé gemma !

    abraçades
    joan

    ResponElimina
  10. Com un àngel de la guarda[Ofensiu]
    relatus | 26-02-2012
    El conte no ho diu en cap moment però m'ha recordat molt a l'àngel de la guarda de la tradició cristiana. Està molt bé que els nens i les nenes se sentin protegits i segurs per crèixer i aquest tipus d'històries, tant si tenen arrels religioses com si no, els ajuden. Bon relat.

    ResponElimina
  11. Un conte amb llum pròpia[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-02-2012
    Escrit amb tot l'amor del món i amb una lliçó esplèndida que de ben segur ha deixat bocabadats els teus néts. És curiós com als grans ens encanta també infiltrar-nos en la fantasia i la màgia dels contes. En realitat crec que el desig de retrobar-nos tot sovint amb la nostra infantesa fa que ens sentim millor, més autèntics; si més no, sempre arrenquem un somriure innocent que eixampla el cor.
    Una abraçada, Gemma!

    Merc

    ResponElimina
  12. Agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 02-03-2012

    Moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris.

    Es un conte molt senzill però que l'he fet amb molta il·lusió i que fos fàcil d'entendre pels nens petits (cap a 4 anys crec, la meva neta en té tres i mig i se'l escolta amb molta atenció.

    Estic sorpresa de la bona acollida que està tinguent.

    Repeteixo, moltes gràcies i una bona abraçada general.

    Gemma

    ResponElimina
  13. Vull ser nena i vull una estrella per a mi sola[Ofensiu]
    Frèdia | 04-03-2012
    M’ha encantat, Gemma. És una història molt tendra i és tan fàcil que ens puguem identificar amb l’Arnau sigui quina sigui la nostra edat! Tots voldríem que ens passessin a la vida coses meravelloses i que tinguéssim algú (un amic o amiga amb absoluta exclusivitat) que ens cuidés i guiés. Estic segura que els nens estaran encantats d’assaborir aquesta bella història d’amistat. Felicitats per la idea i per plasmar-la tan bé.

    ResponElimina
  14. Els somnis, les estrelles,[Ofensiu]
    free sound | 05-03-2012 | Valoració: 10
    l’amistat, la màgia de la nit.
    Merci pels teus mots. Agraïda!
    El teu relat també està ple de tendresa, com les teves paraules.
    Una picada d’ullet i avui amb un somriure de treset.

    ResponElimina
  15. La màgia...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 21-03-2012 | Valoració: 10
    La màgia que traspua el relat, fa que et “creguis” les escenes com si fossin les coses més naturals del món.
    Crec que és un conte força aconseguit.
    —Joan—

    ResponElimina
  16. Comentari molt personal[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 03-04-2012


    Repeteixo el meu agraïment a tots els lectors i comentaris que estic rebent per aquest conte, sobre tot ara que ja ha nascut el Nil, el meu tercer net, a qui també li vaig dedicar quan el vaig escriure, juntament a l’Oriol i la Itziar.

    Serà la màgia de l’estrella...?

    Una abraçada molt gran a tots!!!

    Gemma

    ResponElimina
  17. Cada nen una estrella[Ofensiu]
    Naiade | 10-05-2012 | Valoració: 10
    Un conte deliciós, que de ben segur agradarà molt als nens i als no tan nens. Explicat amb un llenguatge planer, carregat de innocència i fantasia, Aconsegueixes transmetre pau.
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Enhorabona![Ofensiu]
    AssociacioRelataires | 06-06-2012
    Enhorabona!

    Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

    ResponElimina
  19. Publicat per ARC - llibre 07 Colecció Relataires

    LES ESTRELLES - Diversos autors

    Pàgs. 108-111

    "Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les Estrelles"

    ResponElimina