Recull publicat a la revista EL QUADERN especial estiu.
Article que vaig escriure sobre la vida folklòrica del meu pare, després d’haver-se posat en contacte amb mi el responsable de la redacció de la revista.
L’escriptor sabadellenc en Lluís Subirana, va ser la persona que es va interessar molt per aquest tema i després d’haver-li presentat la documentació acreditativa de tot plegat, apart de informació que ja tenia ell per diverses fonts, va fer la gestió necessària perquè es publiqués en aquesta renombrada revista cultural.
Apart, hi van afegir el pregó escrit per Maria Aurèlia Capmany que obria el programa de mà d’aquell acte.
Fa uns dies, se’m en va anar la mirada al cartell del Palau que tinc penjat en el meu estudi, amb l’encapçalament:
50è. ANIVERSARI DE L’ESBART BARCINO
HOMENATGE PÒSTUM A AURELI CAPMANY I JOAN MATAS
Em va passar un fet curiós. Sense cap mena de premeditació em va venir al cap el dia d’aquesta celebració . Per mi no té preu haver pogut aconseguir fer aquest homenatge a dos folkloristes que van conviure tantes hores junts, buscant danses tradicionals de la nostra terra, fins i tot amb alguna consulta concreta de l’Aureli Capmany enviada per correu al meu pare, en Joan Matas, a fi de tenir una seguretat absoluta de on provenia una dansa en qüestió.
A mida que van passant els anys, es valoren les coses d’una manera diferent i ara, al llegir aquesta carta, escrita amb puny i lletra per tan insigne folklorista, no vaig deixar de sentir una emoció molt especial. Tal i com diu la Maria Aurèlia en el seu pregó, el redactat era d’un amic a l’altre, tot i la gran diferència d’edat que es portaven.
A l’any 1979, any de l’Homenatge, feia 50 anys que s’havia fundat l’Esbart Barcino a Barcelona, als voltants de novembre del 1929. Un dels fundadors havia sigut en Joan Matas i també hi va intervenir l’Aureli Capmany. El director, des llavors, va ser sempre el meu pare.
Malauradament, va morir el 6 de juliol del mateix any 1979, ja no va arribar a poder celebrar el cinquantenari. Però em va quedar molt gravat un comentari que em va fer quan ja tenia bastant avançada la seva malaltia: “quan jo me’n vagi, l’Esbart no ha de morir amb mi”.
Comentant aquests dos fets amb el Miquel, el meu marit, varem decidir que intentaríem com fos fer-li un homenatge pòstum i apart seguir amb l’Esbart Barcino, tot i que ja vivíem a Sabadell. La nostra intenció per això crear també una part infantil i juvenil, cosa que l’antic Barcino mai havia tingut, només eren cos de dansa gran. Així és que, ens varem posar “mans a l’obra” i podem tenir l’orgull de dir que ens va ser possible aconseguir fer les dues coses en el moment que corresponia: muntar l’Esbart (al barri de la Concòrdia on vivíem tant llavors com ara) i fer l’homenatge, podent presentar al públic els nous dansaires.
Un cop creada la nova junta, presidida per en Miquel de la Rosa, vam fer el plantejament urgent de tirar endavant amb l’homenatge. Varem decidir que no se’l mereixia només el pare, no hi podia fallar la figura de l’Aureli Capmany, en el any 1929 van ser tots dos els que ho van engegar.
Vaig aconseguir poder connectar amb la Maria Aurèlia i no va dubtar ni per un moment en fer el que fos per portar-ho a terme. Fins i tot li vaig dir que parlant amb el Miquel ens semblava que un homenatge d’aquest caire, mereixia fer-se en el Palau de la Música. Va comentar que ella opinava igual que nosaltres i que seria allà on ho celebraríem. El valor folklorístic dels nostres pares era el que requeria.
Varem contactar amb 18 Esbarts de diversos llocs de Catalunya i tots hi van prendre part, començant per ELS ANTICS DANSAIRES BARCINO i seguit per:
2. CATALÀ DE DANSAIRES (Barcelona)
3. FOLKLORE DE CATALUNA (Barcelona)
4. ANTICS DANSAIRES ESBART DE FIGUERES (també dirigit per Joan Matas)
5. ESBART SABADELL DANSAIRE
6. SANT ANTONI DE VILAMAJOR (infantils)
7. ESBART DANSAIRE DE L’AGRUPACIÓ SARDANISTA CORNELLÀ
8. SANT MARÇAL DE CERDANYOLA
9. DANSOT DE CAPELLADES
10. ESBART SANT MARTÍ (Barcelona)
11. ORFEÓ GRACIENC (Barcelona)
12. ESBART GAUDÍ (Barcelona)
13. ESBART DE TERRASSA
14. CENTRE ARAGONÉS DE RUBÍ
15. ESBART SANT ISIDRE DE L’HOSPITALET
16. MANRESÀ DE DANSAIRES
17. ESBART LLUÍS MILLET (Barcelona)
18. BALLET DE LA CIUTAT COMTAL
COBLES: CIUTAT DE BARCELONA
LA PRINCIPAL DE BADALONA
PREGÓ: Maria Aurèlia Capmany
PRESENTADOR: Salvador Escamilla
COORDINACIÓ GENERAL: Gemma Matas
El Palau estava ple de gom a gom.
Tots vam quedar molt contents de l’èxit aconseguit, apart de l’emoció que sentíem tant la Maria Aurèlia com la meva mare i com jo, d’haver pogut reconèixer amplament i en un lloc tan digne, l’estimació que havien tingut aquestes dos persones per les tradicions de la nostra terra catalana.
Gemma Matas
Aquest escrit amb les seves corresponents fotografies va sortir editat a la revista QUADERN núm.181 (pag.66-67) publicada al mes de juny i corresponent a ESPECIAL ESTIU.
ResponEliminaLa revista QUADERN DE LES IDEES, LES ARTS I LES LLETRES és editada per la Fundació ARS de Sabadell.
Segueix ara el comentari que em va fer la Teresa Serramia quan va rebre i veure lo del pare i seguidament, hi ha la meva resposta. Crec que aquesta vegada no podia deixar de posar-li.
ResponEliminaTeresa Serramia
ResponElimina3 de març (Fa 5 dies)
per a usuari
Quin pare, quina filla: felicitats, de tot cor, gemma!!!
no et vaig constar de seguida perquè he tingut problemes de salut amb
el meu marit i d'altres problemes amb una filla que tinc malalta..
Ara tot està més tranquil..
Noi, quina alegria haver-te trobat!!
Com t'admiro, com us admiro!! Quin goig poder arribar tan lluny..
rep tot el meu reconeixeiment més sincer..i tot el meu amor: gràcies,
gràcies per tot!!
Teresa Serramia
ResponElimina3 de març (Fa 5 dies)
per a usuari
Quin pare, quina filla: felicitats, de tot cor, gemma!!!
no et vaig constar de seguida perquè he tingut problemes de salut amb
el meu marit i d'altres problemes amb una filla que tinc malalta..
Ara tot està més tranquil..
Noi, quina alegria haver-te trobat!!
Com t'admiro, com us admiro!! Quin goig poder arribar tan lluny..
rep tot el meu reconeixeiment més sincer..i tot el meu amor: gràcies,
gràcies per tot!!
Gemma Matas Gustems
ResponElimina3 de març (Fa 5 dies)
per a Teresa
Hola Teresa,
Moltes gràcies per les teves paraules però et puc assegurar que no és un merit tan gran per part meva el haver-ho pogut fer. Has de pensar que tal i com ja has llegit, el pare va començar a entrar en aquest món a l'any 1921 i va fundar l'Esbart al 1929. Des de molt jove es va començar a introduir en el món del folklore i s'hi va anar mantenint fins que ens va deixar al any 1979. No era massa gran d'edat i tenia l'esperit d'una persona de 20 anys, sempre havia sigut el meu ídol.
Jo, quan vaig néixer a l'any 1950, em vaig trobar tot això al bressol, per dir-ho d'alguna manera i sempre ha format part del meu dia a dia com a la cosa més natural del món.
El que sí et puc dir és que no tinc paraules per poder agrair entre una cosa i l'altre haver pogut retre aquest Homenatge a ell i a l'Aureli Capmany, persona molt estimada a casa meva, així com haver pogut escriure tan detalladament les seves memòries en una revista com aquesta.
He vist el teu correu aquest matí però tenia a una neta a casa des de ahir, com cada cap de setmana i ens hem anat a trobar amb l'altre al passeig perquè juguessin i després tots a dinar a casa. Fa cosa d'una horeta que tothom se'n ha anat a casa seva i... podem respirar una mica tranquils.
Aquests dos son cosins germans, la Itziar, tres anys i mig, es de la meva filla mitjana l'Anna i l'Oriol, dos anys i mig, és de la filla petita, la Gemma, que per cert n'està esperant un altre, el Nil, per finals d'aquest mes de març, començaments d'abril, ja veurem
O sigui, com pots veure TELA MARINERA... Per altra banda el meu fill, el Carles que és el gran, és professor i director de
i avui estrena un altre Musical aquí a Sabadell, THIRTEEN, traduït al català 13 EL MUSICAL, que el faran durant dos mesos. Apart d'aquest, té cinc o sis musicals més per presentar i dos dramatúrgies. I per si això fos poc, el Miquel, el meu marit i jo cantem a la Coral Cants al Vent. O sigui, com pots veure, a casa "s'hi respira tranquilitat".
Sento molt que no estiguin bé el teu marit i la teva filla, això si que fa descontrolar-ho tot. Espero que no sigui gaire important.
El que sí et puc assegurar que és un goig per mi es haver trobat RC i poder formar-hi part. Sou una gent fantàstica i és un gran honor conèixer persones com tu.
Et passo una foto de l'Oriol i de la Itziar, son dos dels nets a qui els hi he dedicat el conte de L'Arnau i la seva estrella. També i he inclós al Nil perquè pràcticament ja està entre nosaltres. Estic contenta perquè em sento "una avia jove". Pensa que el Carles farà 40 anys el 31 de juliol i jo en tinc 62, o sigui que soc "d'aquella fornada" que encara els teníem poc després de casar-nos.
Una abraçada Teresa i fins a la propera.
Gemma
Bona tarda Sra. Directora a l' explica que jo he estat una vegada només al Palau i va ser a escenari donant rams, per que després ja en quedava petit i vaig estima mes suïssa alemanya etc etc encara que la directora en teniu prohibit passar l' emigrant al cassets a alemanya ja ja ja , tu 62 jo autocar 50 i sembla que va ser ahir. la vida a donant moltes voltes no totes bones, retallantt hola gemma saludar a miquel també, encantat de trobaria novament la directora
ResponEliminaXavier Busom
Es un sistema operatiu estrany aquest taulet i bloquejar paraules per això hi han faltes
Ostres Xavi, no fa temps ni res d'això. Com estàs?
EliminaM'ha agradat molt trobar el teu contacte.
Pel blog no et podré fer arribar cap fotografia però entra al meu correu particular i et passaré una foto de llavors.
gemmamatas.50@gmail.com