La
Claudia està asseguda en una petita butaca al costat de la finestra de la seva
habitació. Des de darrera la cortina, observa a la Laura, la veïna del davant.
Ho fa sovint, però sempre amagada, no vol que sàpiga l’enveja que li provoca.
Té
setze anys, com ella. És molt rossa i té uns ulls blaus maquíssims, no és pot
negar que crida l’atenció. És alta i esvelta, ben diferent de la Claudia, que
és baixeta i molt rodona. Com enveja a aquella noia, tothom que la veu es fixa en
ella.
Per
altra banda, la Claudia està molt malalta. Després de diverses proves, han vist
que te un problema molt greu al cor i que necessita un transplantament urgent
per poder seguir vivint. Estan destrossats davant d’aquest diagnòstic. El nom
de la Claudia ja està en llista d’espera.
A ella
li sembla impossible que això pugui ser veritat i encara sent més enveja quan
pensa amb la Laura -no hi ha dret de ser
tan vistosa i a sobre estar sana- es diu a sí mateixa.
Sona
el telèfon, la mare contesta i amb veu tremolosa li diu a la Claudia que es
vesteixi de seguida que truquen de l’hospital. Li van a fer el trasplantament.
Només
arribar, la porten directament al quiròfan. Els avisen que serà una operació
molt llarga i complicada, però que els atendrà un metge per fer-los-hi saber com
han pogut disposar d’un cor. Acabava de morir d’accident una noia de setze
anys, com la Claudia i creien que no hi hauria problema de rebuig.
Va
passant la tarda i surten a fer un tom. Sorpresos, veuen als pares de la Laura
plorant amb desconsol. Si apropen i s’assabenten de que la seva filla ha mort
d’accident fa poques hores...
Fa
quasi dos anys que la Claudia va ser operada i va seguint un bon procés.
Està
asseguda a la petita butaca al costat de la finestra de la seva habitació. Des
de darrera la cortina observa la mare de la Laura, no s’ha refet de la mort de
la seva filla. La Claudia plorosa, diu en veu alta: i jo que t’envejava...
Gemma Matas
Presentat al concurs ARC de Microrelats. ARC A LA RADIO 2012-2013.
ResponElimina"PECATS CAPITALS (7+1)"
Març 2013 - ENVEJA
ResponEliminaNeus Gassol Duch
23.54 (Fa 10 hores)
per a usuari
Molt be Gemma !!! fins dimarts.
ResponEliminaLuis Cruz
7.45 (Fa 2 hores)
per a usuari
Molt ben escrit i palesant el teu bon cor que sempre troba la part positiva de les coses. Tal vegada i degut al títol "Enveja", el final és un xic previsible.Però això no té cap importància i potser que jo m'hagi passat de llesta.
Admiro la teva facilitat per escriure relats bonics. Tant que em costa a mi!
Que tinguis molt bon dia, estimada Gemma.
Una abraçada.
Nonna
Increïble![Ofensiu]
ResponEliminaMercè Bellfort | 12-03-2013
Quantes voltes dóna la vida! Com es tomba la truita en aquesta història tan colpidora. Qui ens anava a dir que la noia envejada tindria aquest final tan trist, i encara més, que resoldria el problema de salut de la jove que tant l'envejava.
Espero que sigui un relat fictici perquè és realment molt fort trobar-se en una situació tan dura com la que descrius.
Una abraçada, Gemma,
Mercè
Hola Mercè,[Ofensiu]
ResponEliminaGemma Matas Gustems | 13-03-2013
És totalment fictici però podria ser real.
El que de fet vull reflectir amb aquest petit relat, és que L'ENVEJA, com tot tipus diem "de pecat", no hauria d'existir i penosament, la raça humana som els que més i caiem i més mal ens fem.
Mai se sap que ens portarà la vida i imagina per un moment que ens portés un cas com aquest, o una recíproca de robatori, assassinat, luxúria, etc.
Crec que, en el cas de l'enveja, tots hi hem caigut o hi caurem en algun moment, sigui en època de la infància, la adolescència, sigui d'adults, envers a una persona o a una situació determinada, sigui el que sigui, ningú se'n escapa però, això no treu que conscienment analitzis el perquè ho fem i també que podríem ser nosaltres els perjudicats, i llavors la situació seria totalment diferent.
Moltes gràcies pel teu comentari Mercè.
Una abraçada.
Gemma
Pobra Clàudia![Ofensiu]
ResponEliminaNonna_Carme | 13-03-2013
Poc es podia pensar el tomb que donaria la seva vida gràcies a la persona que era objecte de la seva enveja!
Molt bon relat, estimada Gemma. Et felicito!
Petonets.
Bon relat[Ofensiu]
ResponEliminaNaiade | 13-03-2013 | Valoració: 10
Una historia sorprenent, sembla mentida la de voltes que pot donar la vida. Un bona lliçó per la Claudia que viu gràcies a la desgracia de la que envejava.
Una abraçada
Impressionant[Ofensiu]
ResponEliminachusteriana | 19-03-2013 | Valoració: 8
Un bon relat, amb bon ritme, que ha aconseguit que un calfred em recorreguès el cos sencer.
Molt interessant.
Trist..[Ofensiu]
ResponEliminaSalloro | 21-03-2013 | Valoració: 10
Però una bona historia!
La maleïda enveja[Ofensiu]
ResponEliminaMaterile | 21-03-2013 | Valoració: 10
Hola, Gemma,
Un bon relat amb un final una mica sorprenent. Però està molt bé. Quantes coses desitgem sense saber el que hi ha al darrere o el seu final...
M'ha agradat molt. Una abraçada,
Materile
buff... [Ofensiu]
ResponEliminaEloi Miró | 03-04-2013
Carai... quina història. M'ha sorprès i m'ha impactat molt. Sovint l'enveja és un d'aquells sentiments que més males passades ens fa... un relat intens i sentit que transmet molta força: sobretot el desenllaç.
M’ha agradat molt, bona història i molt realista: felicitats
salutacions
Eloi