9 de març 2013

I JO QUE T’ENVEJAVA


                                          

La Claudia està asseguda en una petita butaca al costat de la finestra de la seva habitació. Des de darrera la cortina, observa a la Laura, la veïna del davant. Ho fa sovint, però sempre amagada, no vol que sàpiga l’enveja que li provoca.
Té setze anys, com ella. És molt rossa i té uns ulls blaus maquíssims, no és pot negar que crida l’atenció. És alta i esvelta, ben diferent de la Claudia, que és baixeta i molt rodona. Com enveja a aquella noia, tothom que la veu es fixa en ella.
Per altra banda, la Claudia està molt malalta. Després de diverses proves, han vist que te un problema molt greu al cor i que necessita un transplantament urgent per poder seguir vivint. Estan destrossats davant d’aquest diagnòstic. El nom de la Claudia ja està en llista d’espera.
A ella li sembla impossible que això pugui ser veritat i encara sent més enveja quan pensa amb  la Laura -no hi ha dret de ser tan vistosa i a sobre estar sana- es diu a sí mateixa.
Sona el telèfon, la mare contesta i amb veu tremolosa li diu a la Claudia que es vesteixi de seguida que truquen de l’hospital. Li van a fer el trasplantament.
Només arribar, la porten directament al quiròfan. Els avisen que serà una operació molt llarga i complicada, però que els atendrà un metge per fer-los-hi saber com han pogut disposar d’un cor. Acabava de morir d’accident una noia de setze anys, com la Claudia i creien que no hi hauria problema de rebuig.
Va passant la tarda i surten a fer un tom. Sorpresos, veuen als pares de la Laura plorant amb desconsol. Si apropen i s’assabenten de que la seva filla ha mort d’accident fa poques hores...
Fa quasi dos anys que la Claudia va ser operada i va seguint un bon procés.
Està asseguda a la petita butaca al costat de la finestra de la seva habitació. Des de darrera la cortina observa la mare de la Laura, no s’ha refet de la mort de la seva filla. La Claudia plorosa, diu en veu alta:  i jo que t’envejava...
                                                                    

                                                                               Gemma Matas

11 comentaris:

  1. Presentat al concurs ARC de Microrelats. ARC A LA RADIO 2012-2013.
    "PECATS CAPITALS (7+1)"

    Març 2013 - ENVEJA

    ResponElimina

  2. Neus Gassol Duch
    23.54 (Fa 10 hores)

    per a usuari
    Molt be Gemma !!! fins dimarts.

    ResponElimina

  3. Luis Cruz
    7.45 (Fa 2 hores)

    per a usuari
    Molt ben escrit i palesant el teu bon cor que sempre troba la part positiva de les coses. Tal vegada i degut al títol "Enveja", el final és un xic previsible.Però això no té cap importància i potser que jo m'hagi passat de llesta.
    Admiro la teva facilitat per escriure relats bonics. Tant que em costa a mi!
    Que tinguis molt bon dia, estimada Gemma.
    Una abraçada.

    Nonna

    ResponElimina
  4. Increïble![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 12-03-2013
    Quantes voltes dóna la vida! Com es tomba la truita en aquesta història tan colpidora. Qui ens anava a dir que la noia envejada tindria aquest final tan trist, i encara més, que resoldria el problema de salut de la jove que tant l'envejava.
    Espero que sigui un relat fictici perquè és realment molt fort trobar-se en una situació tan dura com la que descrius.
    Una abraçada, Gemma,
    Mercè

    ResponElimina
  5. Hola Mercè,[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 13-03-2013

    És totalment fictici però podria ser real.

    El que de fet vull reflectir amb aquest petit relat, és que L'ENVEJA, com tot tipus diem "de pecat", no hauria d'existir i penosament, la raça humana som els que més i caiem i més mal ens fem.

    Mai se sap que ens portarà la vida i imagina per un moment que ens portés un cas com aquest, o una recíproca de robatori, assassinat, luxúria, etc.

    Crec que, en el cas de l'enveja, tots hi hem caigut o hi caurem en algun moment, sigui en època de la infància, la adolescència, sigui d'adults, envers a una persona o a una situació determinada, sigui el que sigui, ningú se'n escapa però, això no treu que conscienment analitzis el perquè ho fem i també que podríem ser nosaltres els perjudicats, i llavors la situació seria totalment diferent.

    Moltes gràcies pel teu comentari Mercè.

    Una abraçada.

    Gemma

    ResponElimina
  6. Pobra Clàudia![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-03-2013
    Poc es podia pensar el tomb que donaria la seva vida gràcies a la persona que era objecte de la seva enveja!
    Molt bon relat, estimada Gemma. Et felicito!
    Petonets.

    ResponElimina
  7. Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 13-03-2013 | Valoració: 10
    Una historia sorprenent, sembla mentida la de voltes que pot donar la vida. Un bona lliçó per la Claudia que viu gràcies a la desgracia de la que envejava.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Impressionant[Ofensiu]
    chusteriana | 19-03-2013 | Valoració: 8
    Un bon relat, amb bon ritme, que ha aconseguit que un calfred em recorreguès el cos sencer.
    Molt interessant.

    ResponElimina
  9. Trist..[Ofensiu]
    Salloro | 21-03-2013 | Valoració: 10
    Però una bona historia!

    ResponElimina
  10. La maleïda enveja[Ofensiu]
    Materile | 21-03-2013 | Valoració: 10
    Hola, Gemma,

    Un bon relat amb un final una mica sorprenent. Però està molt bé. Quantes coses desitgem sense saber el que hi ha al darrere o el seu final...

    M'ha agradat molt. Una abraçada,

    Materile

    ResponElimina
  11. buff... [Ofensiu]
    Eloi Miró | 03-04-2013
    Carai... quina història. M'ha sorprès i m'ha impactat molt. Sovint l'enveja és un d'aquells sentiments que més males passades ens fa... un relat intens i sentit que transmet molta força: sobretot el desenllaç.

    M’ha agradat molt, bona història i molt realista: felicitats

    salutacions

    Eloi

    ResponElimina