4 d’ag. 2011

LA MEVA PRIMERA ESCOLA



22 de juliol...
deixo la meva escola.
Deixo l’escola bressol
on tant he aprés en dos anys.

Deixo les meves profes, que han sigut moltes.
Deixo a la Marian, la Carol, la Vero, l’Albert, la Mireia...
Deixo als meus amiguets, els meus primers amiguets,
tot i que espero que més d’un cop ens seguirem veient.

M’aniré fent gran, aniré amb altres nens
però tot i que ara encara no ho entengui massa bé,
hi haurà dies que preguntaré perquè no vaig al cole.
Perquè només em porten a jugar a llocs diferents?

El dia que comenci a anar al cole per fer el P-3
segur que recordaré la meva guarderia.
Em sorprendrà molt veure que tot és diferent,
No veig la meva porta, no veig la meva classe.

No conec res, on són els meus amiguets?
On és la Carol, on és el meu pati?
On són aquells coixins que tant m’agrada tirar-me per sobre?
On és la meva gorreta, on és el meu penjador?

Ara no ho entenc, però em faré gran
tindré altres profes, altres amiguets,
 però en el meu record més íntim,
     sempre hi haurà LA MEVA PRIMERA ESCOLA.

   MAI OBLIDARÉ EL CREU ALTA.
      Moltes gràcies a tots profes.
      Moltes gràcies per haver-me ensenyat, per haver-me estimat.
      Moltes gràcies per haver-me ajudat a ser gran...


                                                                ITZIAR



22 de juliol del 2011

2 comentaris:

  1. Dedicat expressament a la meva neta Itziar en motiu de la deixar la seva escola bressol.

    ResponElimina
  2. Experiències infantils[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-02-2012
    Arribo avui fins al tercer relat que vas publicar, i abans d’obrir-ho, ja reconec a la protagonista, aquesta Itziar que ja ha complert tres anys i que comença a experimentar canvis en la seva curta vida i en les seves petites rutines.
    Les vacances de l’estiu seran un pont entre un centre i un altre, entre uns adults i uns altres, entre unes experiències i unes altres, però evidentment l’infant d’aquesta edat no sap de calendaris ni estacions de l’any: d’això, ja li parlaran les mestres més endavant, al parvulari!

    T’agraeixo molt, pel que té de mostra de confiança, la presentació que em vas fer de la teva família en el comentari anterior; gràcies a ella, ara puc situar-te mentalment entre concerts, cantades, representacions, ballades, ... i envoltada de fills amb la vida plena i d’uns néts preciosos que es van fent grans.

    Veig que aquestes criatures et serveixen sovint d’inspiració. Ja tinc ganes de llegir sobre l’arribada del cosinet, però aquest em tocarà el proper dia.
    Ara t’ofereixo un relat breu que espero trobis interessant, sobre una persona que no té família ni gaires relacions, i així li va... Es tracta de Retrat d’home feliç amb forat i ho vaig escriure per a participar en un Repte d’aquesta pàgina.

    T’envio una abraçada GRAAANNN,
    Unaquimera

    ResponElimina