TRAJECTÒRIA DE LA VIDA D'UN GRAN FOLKLORISTA

Són molts a casa nostra que mereixen aquest títol. Catalunya és una terra amb unes arrels tan riques, que folklòricament ha donat i encara dona molt de sí.

Aquesta vegada he cregut oportú seguir explicant detalladament la vida del meu pare dintre d’aquest món, amb l’ajut de molta documentació que tinc recollida.

Joan Matas Higuanet era empordanès. Va néixer a Figueres el 26 de gener de l’any 1901, o sigui que estem parlant d’una persona que tindria 110 anys si encara estès entre nosaltres.

Era molt jove quan va passar a residir a Barcelona, on va treballar durant molts anys en una farmàcia de les Rambles molt coneguda i que encara existent avui en dia.

Les seves coneixences personals, es limitaven als companys de feina, però com era un gran entusiasta de la Sardana, va anar freqüentant diverses audicions i així va anar fent amistat amb molts sardanistes, amistat que va anar continuant durant la seva vida.

Fou dels primers en ingressar en el “Foment de la Sardana”, passant després a formar part de la “Agrupació Sardanista de Barcelona”, on hi va desenvolupar durant anys diversos càrrecs directius.

En el any 1921 va entrar a formar part, com a dansaire, al “Esbart Folklore de Catalunya”, fundat i dirigit pel mestre Joan Rigall Casajuana. Set anys després, va passar a dirigir el “Esbart Sant Jordi” del barri de Sants així com també el del “Casal de la Barceloneta”, que quasi sempre actuaven conjuntament.

Un parell d’anys més tard, juntament amb l’Aureli Capmany, va passar a fundar i dirigir el nostre “Esbart de dansaires Barcino de la Agrupació Folklòrica Aureli Capmany”, conegut com l’Esbart Barcino, amb qui al llarg dels anys va recórrer tot el territori català i part de l’estranger, sobre tot molts indrets de França, mostrant la infinita riquesa de les nostres danses i la importància que tenen dins de la cultura tradicional.

Era un home actiu i de condicions excepcionals per la organització de festivals folklòrics que es celebraven a la ciutat de Barcelona.

Al mateix any 1929, any de la fundació del Barcino, va tenir lloc a Barcelona la Exposició Internacional i se li van encarregar a ell la organització de quasi bé la totalitat dels actes folklòrics que es van portar a terme. Hi van desfilar “Orfeons”, “Els Cors de Clavé”, “Els Xiquets de Valls”, “Els balls del Penedès: ball de bastons, ball dels cercolets, ball dels diables de l’Arboç”, etc. així com també “Esbarts de Dansaires”, “Cobles”, etc, etc apart de ser l’organitzador, durant anys, de tots els actes tradicionals que es celebraven en  el Poble Espanyol.

Precisament per aquella època i amb motiu de la Setmana Hotelera, en Joan Matas va organitzar un dels millors concursos d’aquells temps i una gran festa a la Dansa Catalana, en la que hi van participar la majoria dels Esbarts de Barcelona. En aquesta ocasió va presentar el “Ball de les Gitanes” del Vallès, amb trenta sis parelles, del que la premsa que en aquells moments es publicava a la ciutat, en va parlar encomiàsticament.

Anys després, degut a la guerra civil espanyola, va retornar a viure al seu Figueres natal, on se li va demanar que hi fundés i dirigís l’esbart que portaria el segell de la ciutat: el Esbart de Dansaires de Figueres.

Amb el seu mestratge, va impartir diversos cursos de dansa tradicional, tant a Catalunya com al estranger. Cal destacar el seu trasllat a la ciutat de Londres on, degudament contractat, hi va passar uns tres mesos portant a terme un curs també de dansa tradicional i de sardanes.

L’any 1951, dirigint l’Esbart de Figueres, va intervenir en la pel·lícula ROSTRO AL MAR. Es tractava d’un drama dirigit per Carlos Serrano de Osma. Els exteriors van ser filmats a Cadaqués i en una escena apareix gent del poble assistint a una actuació del Esbart dansaire de Figueres, que balla amb la música de la Cobla Cadaquesenca.

Juntament amb Aureli Capmany, va anar recollint diverses danses perquè el nostre folklore no quedés a l’oblit de la riquesa de la dansa tradicional i popular. D’aquest recull, en formen part el Ball de Garlandes de Sant Esteve de Sesrovires, el Sketing de Figueres, el Ball de Nyacres de Roses i el Ball de Tres de Castelló d’Empúries.

El 8 de maig del 1948, va tenir lloc l’homenatge dedicat a l’Aureli Capmany. Aquest magne festival de danses populars es va celebrar en el camp de futbol de Figueres. Varen intervenir vuit Esbarts de diversos punt de Catalunya, que tal com molt bé explica Maria Aurèlia Capmany en el pregó editat en el número anterior, es van convertir en un seguit de 48 parelles ballant conjuntament el famós BALL DE GITANES DEL VALLÈS.

En la fotografia que il·lustra aquest article, podem veure les figures coreografiades pel pare en un senzill mig full de paper quadriculat, formant a dos tintes (punts blaus, homes – punts vermells, dones), el mosaic de aquesta bonica i coneguda dansa, presentada per primera vegada en tot l’estat espanyol, amb les corresponents 48 parelles.

Joan Matas va morir el 6 de juliol del 1979.

En el mes de setembre d’aquell mateix any, va ser quan vam convertir l’Esbart Barcino en sabadellenc. La nostra familia, en Miquel de la Rosa, el meu marit i els nostres fills Carles, Anna i Gemma i jo mateixa, vam venir a viure a Sabadell i seguint la promesa feta al pare de que “l’Esbart no havia de morir amb ell”, en vaig prendre la direcció, arribant a tenir al llarg dels anys 165 dansaires en actiu, des de nens de cinc anys (Escola de dansa), passant per l’Esbart infantil, l’Esbart juvenil i el Cos de dansa gran del Esbart de dansaires Barcino.

És una satisfacció per mi, poder dir que també varem arribar a aconseguir molts èxits tant a Sabadell com a diversos punts de Catalunya, apart de festivals folklòrics que vam intervenir en diferents indrets de França i Alemanya.

Tot i que en aquests moments el Barcino està actiu només en teatre, mai se sap com poden anar les coses i potser qualsevol dia el podem tornar a veure puntejant les estimades danses de la nostra terra catalana.

Crec que el mestre Joan Matas Higuanet es sentiria orgullós al saber que la seva tasca no ha quedat en el oblit, desprès d’haver pogut fer un repàs tant extens de la seva vida.

Com ell, hi ha molts més grans folkloristes que seria veritablement interessant poder exposar amb amplitud tot el que van fer per conservar les tradicions populars catalanes.

                                                                                                                             Gemma Matas