ULLS QUE ES TANQUEN ULLS QUE SOBREN

ULLS QUE ES TANQUEN, ULLS QUE S’OBREN...

La Maria no ho entén

sent la veu de la mare però

que és aquesta llum ?

com és que no és tot foscor?

que és tot allò?

Fa quatre anys que és al món

fa quatre anys que és cega...

li han explicat que hi ha colors

li han explicat que hi ha persones

Coneix les veus, coneix el tacte

li han fet sentir el moviment

però que és tot allò?

La mare li diu, toca’m les mans, toca’m la cara

coneixes la meva veu? – coneixes el meu tacte?

la Maria la toca, l’escolta, ho coneix però...

És potser això el que volen dir?

Mare, això vol dir veure?

això és el color?

això és la llum,  et veig a tu?

Mare, tinc por...  però, no vull tornar a la foscor!

Gemma Matas

ULLS QUE ES TANQUEN, ULLS QUE S’OBREN...

La Maria ha obert els ulls

-què és això?, no és tot fosc!, són els colors?

és potser allò que li expliquen i que ella no ha vist mai?

sent la veu de la seva mare, sent que li acaricia el cabell...

-“Mare, això vol dir veure?  això és el color?

això és la llum?, et veig a tu?”

-Mare, tinc por... però, no vull tornar a la foscor!

              

   Gemma Matas