L'AURORA

És a punt de trencar el dia, s’inicia l’aurora. És un moment màgic. Se’n va la foscor de la nit i el sol comença a sortir tímidament, poc a poc, sense pressa, però sens perdre temps. Te molta feina per fer, ha d’omplir tot un jorn, fins anar-se’n per ponent i retornar a brillar novament.

De cop i volta, es va sentint un nou so, el plor d’un infant que acaba de néixer: l’Aurora. Se’n ha anat de la foscor i ha sortit a veure el món, poc a poc, sense pressa, però sens perdre temps. Té molta feina per fer, comença el camí de la vida i l’ha de recórrer de ple.

Aquell nadó va creixent, es va fent gran, es va fent una noieta, poc a poc, sense pressa, però sens perdre temps. Fa goig de veure-la, amb aquell cabell tan negre, aquella pell  morena, aquells ulls foscos tan vius, de mirada penetrant, que semblen voler percebre tot el  que hi ha al seu voltant.

S’ha anat fent una dona, s’ha convertit en esposa i es prepara per ser mare, poc a poc, sense pressa, però sens perdre temps. Ara ja te dos infants, dos nenes molt boniques que li fan cabal... Té el Jesús que l’adora, té unes filles que es fan grans. És feliç, no cal córrer, te molta vida per davant.

Les dos filles ja son dones, la gran, no trigarà a ser mare, també tindrà un infant.

L’Aurora mira al Jesús, el Jesús la mira a ella, i li diu emocionat,

com passa el temps, serem avis, tindrem un net ben aviat...

Poc a poc, sense pressa, no cal córrer. Vivim l’amor, es com un cant.

Ha nascut el petitó, l’Aurora se’l mira joiosa. Quin indefinible moment!

No li surten les paraules. Sent tendresa, sent amor...

Recorda quan va ser mare, i tenia la filla contra el cor.

Ho vol viure poc a poc, sense pressa, sens deixar que escapi el temps.

Han anat passant els anys, la família ha anat creixent.

Ara ja tenen tres nets. Tres petit que estimen intensament.

Aviat serà Nadal, nit de pau, nit d’amor,

Amb aquella màgia especial, que fa vibrar de goig el cor.

S’asseu prop del Jesús, el seu home, el seu amant.

Quants anys han passat plegats, quantes emocions viscudes...

Els seus ulls parlen per ella. Ell l’abraça dolçament i li diu a cau d’orella:

No cal córrer, no hi ha pressa, tenim tot l’amor,  per viure la vida que ens queda.

                                                                                             

                                                                                                       Gemma Matas