Encara que no hi vaig néixer
la infantesa i vaig passar
i aquella terra on vaig créixer
de ben cert, el cor em va captivar
Tal com diu en Maragall
salut, noble Empordà
salut, Palau del Vent
que n’es de bonic aquell retall
que quan el veu tot cor vivent
s’encisa només veient
tot el que allà si pot trobar
Els Pirineus el fermen al fons.
El mar, li fa costat neguitós
és un contrast molt formós ...
però l’Empordà no aten a raons
Tot ho ha de donar
així són ses entranyes,
per a tot bon català
quina terra més estranya ...
Estàs com a casa teva
estàs al Palau del Vent
Catalunya noble i ferma
sents trepitjar de valent
I aquella terra estimada
on ma infantesa vaig passar
serà per tota la vida
el meu gran i noble Empordà.
Gemma Matas
Sabadell, 29 de novembre de 1990
Homenatge personal i sentit[Ofensiu]
ResponEliminaUnaquimera | 25-02-2012
Després de llegir-ho, no crec pas que aquest homenatge teu a l’Empordà sigui precisament “petit”, benvolguda Gemma.
És, això si, personal i sentit.
El fet que assenyalis un espai concret com escenari de la infantessa el personalitza i el dota de característiques especials com a escenari biogràfic.
I el fet de què posteriorment continuï sent objecte d’estima i admiració, que són els sentiments que traspuen els versos, li proporciona encant i atracció.
Després de llegir-ho, doncs, venen ganes de passejar-s’hi per l’Empordà, contemplant els Pirineus al fons i el mar que li fa costat, assaborint el contrast formós que ofereix aquesta terra.
Per correspondre’t, t’ofereixo una composició on apareixen els elements naturals en contrast: Idil•li.
Espero que t’agradin els haikús i les tanques...
T’envio una abraçada passejadora,
Unaquimera
El vaig escriure anys enrere, el 29 de novembre del 1990.
ResponEliminaEn aquell moment, necessitava expressar sobre el paper, tot l'amor, record i enyorança que sentia per la meva terra!
Gemma