PASTORETS A L'ESCOLA

PASTORETS A L’ESCOLA

Arriba Nadal, no falten gaires dies per acabar les classes i, a la guarderia Creu Alta, les profes han decidit que tots els nens facin els PASTORETS, inclosos els que només van a Espais familiars.

Saben que són molt petits i que de moment no entendran gaire cosa, però, explicat com si fos un conte, ells ho veuran tanmateix com un joc i tots voldran   “interpretar” qualsevol personatge. Només la il·lusió que els hi fa en general: disfressar-se, pintar-se i posar-se coses al cap, apart de portar també algun objecte de joguina a les mans de les que tenen a l’escola, ja és motiu suficient per pensar que pot ser “tot un èxit”.

La Mireia fa proposta a totes les profes de quedar-se en acabar les classes i així poder planificar bé el muntatge, perquè sigui vistós i no es faci pesat pels petits, tot i que hi haurà “més improvisació que assajos”.

Han decidit que més que ELS PASTORETS, seria millor una espècie de pessebre vivent. Creuen que els hi serà molt més fàcil i no tindran cap problema de canvis de vestuari, apart de que no hauran de parlar i podrà ser curtet.

Primerament, han d’escollir qui seran els personatges. A l’escola hi ha molts nens i serà difícil repartir els papers.

Un cop ben analitzat i contant, que les mides d’uns i altres no varien gaire, decideixen que Sant Josep serà el Miquel, tothom i està d’acord i ja en tenen un de resolt.

Ara toca escollir a la Verge Maria. Una de les professores comenta que ha de ser una nena que sigui dolça en els seus moviments i en el seu comportament general envers als altres companys. A tots els hi sembla bé tot i que algú opina que no es pot caure en l’error de que de tan bona nena, no doni la sensació de que li falta caràcter per poder ser la Mare de Deu.

Repassen bé les llistes i una professora apunta “la Itziar”. Tothom es tomba a mirar-la i una altre diu amb un to una mica dubtós “vols dir? – quan s’enfada no es que en sigui gaire de dolça.”

La professora que l’ha proposat li respon “normalment no s’enfada gaire i en canvi l’interès que posa sempre quan veu a algun company que plora o té algun problema, diu molt a favor d’ella, apart de que els seus posats, la seva manera de caminar i els seus moviments en general, son suaus i agradables de veure, sense oblidar que al mateix temps la seva cara picarona ja diu prou per poder veure-hi una Mare de Deu molt bona però també molt espavilada.

Han quedat tots ben convençuts amb tot el plantejament que els hi acaba de fer la professora i pensen que és la personeta més encertada.

Bé, diu la Mireia, dons ara, ens falta precisament el Nen Jesús, el més important.

La Sara, diu que aquest paper li toca fer-lo a un nen de la classe dels petitons que van a Espais familiars.

No cal ni que s’ho diguin, totes les professores que coneixen als petits que hi van, tenen el mateix nom al cap: l’Oriol.

La Sara no havia volgut dir res però també era amb qui pensava. Corrobora amb tothom de que a part de que és molt maco, tant ros i amb aquells ulls tan blaus que té, el comportament del nen es el més adequat.

Es un nen quiet, que es sap entretenir solet i sense donar problemes així que queda decidit.

Acaben de repartir tots els papers que falten que en són molts, l’Àngel del Portal, l’Àngel de l’Anunciació, els quatre pastorets que han caigut de genolls i escolten atentament mentre els hi dona la noticia del naixement del Nen Jesús, els tres Reis Mags els seus patges, la pastoreta rentadora, la que porta un cistells ple d’ous, el pastor que va fent caminar el ramat mentre va cap a Betlem, el pescador, les dones del poble carregades de verdura i de fruita i en fi, tota la colla de pastors que volen anar a adorar al Nen Jesús i deixar coses a l’establia perquè no li falti rés.

A part, també hauran d’aprendre una cançó perquè quan s’acabi la representació, tanquin “l’espectacle” amb una música nadalenca alegra i coneguda pels pares i acompanyants i així poder cantar-la tots plegats.

Tal com ho han decidit, pot quedar molt maco (sempre i quan no hi hagi més d’un que decideixi “ampliar” el seu paper i surti gatejant del lloc que li han escollit, com per exemple, el mateix Nen Jesús!!!

Pels meus petitons Itziar i Oriol amb tot l’amor de la vostra avia

                                                                                     Gemma

Nadal 2010